“LA MASONERIA” dimarts 19 de març 2024

foto de grup a les escales de la catedral de Barcelona

“LA MASONERIA"

El dimarts 19 de març va ser un dia especial. La APF-J de HUMT havia organitzat una sortida especial. “LA MASONERIA” i aquest cop m’havia apuntat amb la meva esposa Carmen. Em vaig aixecar amb il·lusió i cap a la Catedral de Barcelona, lloc de trobada. Feia un dia preciós solejat.

Jo en mànigues de camisa jersei a les espatlles, surto del pàrquing i em trobo a les escales tots els companys amb jaqueta i jersei. ???. No anem bé , vaig pensar; algú s’equivoca. ; al cap d’una hora vaig veure que l’equivocat no era jo.

Ens saludem i saludem al David Revelles ; ja conegut el recorregut de “els pistolers”. Per començar la seva xerrada ens porta a una zona de sol i comença a preguntar que sabem de la maçoneria. Algunes opinions més o menys encertades que va corregint “societat secreta” ;“membres molt escollits” ; “masclista”; “gent amb molta pasta i molta formació”.

Anem seriosament: La” maçoneria” neix a Londres el 1717 en ajuntar-se 4 “lògies” londinenques i crear la “GRAN LÒGIA D’ANGLATERRA” I Espanya és el primer país del continent que sol·licita entrar 17 anys més tard.

La lògia és l’assemblea de maçons; també és el lloc de reunió; a Barcelona n’hi ha una a Sant Andreu (antigament es troba al centre de Bcn) A la sala de la lògia hi ha el Gran Maestre; escollit per unanimitat a un costat a l’orient on hi havia el sol seien els il·lustrats i a l’altre a ponent seien els principiants. Costa molt entrar-hi i molt poc sortir-ne

La maçoneria es basa en persones que tenen un nivell intel·lectual elevat; que tenen 3 lemes importants “llibertat, fraternitat i igualtat”: xerren molt entre ells, però no discuteixen; es respecten mútuament; i respecten sempre el torn de la paraula; s’ajuden sempre que sigui necessari. Els principis filosòfics eren la filantropia i el progressisme. Buscaven un món millor construït entre tots. En donar-se la mà amb el dit polze estrenyen l’articulació carpometacarpiana del dit índex del qual saluden i així es reconeix que és un maçó Entre ells es diuen germans.

A Espanya hi ha uns 4000 maçons uns 2000 a Barcelona; i a França uns 180.000 i uns 6.000.000 a tot el món. En principi la majoria de lògies eren d’homes; amb l’arribada de les tropes Napoleòniques van portar les lògies mixtes.

En Franco va voler entrar a la maçoneria; però no el van deixar i posteriorment els va tenir molt marcats; el seu germà Ramon ho era.

Per allò que ens va explicar i el que he llegit eren associacions al principi de picapedrers: el paleta era “mazonero” “Mazón” que significa mestre o oficial de paleta, persona amb coneixements professionals i els seus instruments són el “compàs” i l’escaire”, la “rosa” i la “cometa” símbols de la maçoneria. Entre altres coses aquests símbols significaven “feina feta—a cobrar”

També ens explica altres símbols de la maçoneria que estan gravats a les pedres dels edificis que anem visitant i que són el triangle, la regla de 24 polzades; el núm. 33 ( màxim nivell d’aspiració maçònica) el núm. 7 (la clau màgica que obre totes les portes del coneixement) l’estrella de 5 i de 6 puntes. (l’estelada té l’estrella i el triangle—alguna cosa hi havia de maçoneria)

Ell va explicant tot caminant veien petjades dels maçons en els edificis de la Catedral, Pont del Bisbe, Casa dels Canonges; anem pel carrer del Comerç i de lluny des dels jutjats veiem l’arc de Triomf, el passeig del Born que ens porta cap a Santa Maria del Mar, caminem pels porxos d’en Xifre fins al pla de Palau i anem cap al restaurant 7 portes“. Insisteix en el fet que són “7” portes; Posa èmfasi en el rellotge de l’edifici que només té els núm. 1-2-3-6-9-i 12 que sumats són 33. Allà hi havia molts d’aquests símbols. Per tots aquests llocs hi ha símbols maçònics;

I aquí ens va entrar la pressa per anar a dinar a “Can Culleretes”. Xerrada d’en Pere Berbel i del David que acaba d’explicar alguns detalls i ens il·lustra amb el seu i-pad de fotos de la 1a dona maçona i d’imatges d’altres edificis; ens va ensenyar uns davantals dels maçons; una banda blaugrana que portaven segons el nivell (mestre, company o aprenent) que es posaven dintre la lògia que segons sembla, el Gamper pogués ser maçon i portés aquests colors al Barça.

Ens remet a José Ant Ferrer Benimeli, jesuïta espanyol aragonès professor d’Història Contemporània a Saragossa que ha escrit molt sobre la maçoneria a l’Aragó; la d’Espanya; la maçoneria del segle XX, etc

La veritat és un petit resum, però el Pere ja ens ha fet arribar llibres sobre maçoneria que li ha passat el David que diuen moltes més coses.

Miquel Fernández Layos.

La Trena, 14 mars 2024 en teatre Goya

La primera obra de Laetitia Colombani que dirige Clara Segura sobre una historia de tres mujeres que han nacido en continentes diferentes, pero comparten el mismo deseo de libertad. Es la historia de sus vidas; la Smita, una mujer dalit que lucha por cambiar el futuro de su hija, en una India que todavía condena estas castas al analfabetismo; Giulia, una joven siciliana que ha decidido seguir la tradición del negocio familiar y que inesperadamente tiene que hacer frente a su inminente quiebra; y Sarah, que ve amenazada una exitosa carrera de abogada en el Quebec por un cáncer de mama.

Las tres luchan contra eso que se espera de ellas y afrontan la adversidad con determinación, con tal de conseguir lo que se proponen. De alguna manera la lucha contra aquello que el destino les había reservado y la voluntad indestructible de vivir con esperanza e ilusión, las unirá.

Visita al Sincrotró ALBA. 21 de febrer 2024

Sincrotró. 21 de febrer 2024

Dos resums de la sortida, un de seriós i un amb un to més sarcàstic i conyón.
1.-

Ahir, dimecres 21 de febrer vam anar al Sincrotró que és una paraula moderna i sofisticada per dir que anàvem a veure un microscopi electrònic que és com s’ha dit tota la vida.
Aquest microscopi està a Cerdanyola, gràcies al fet que la Generalitat i el Ministeri d’Educació i Ciència en paguen la meitat, o sigui nosaltres.
Entrada a l’americana, controls de DNI, targeta de visita personalitzada, corrons per passar i secretisme tot el que vulguis.
Bé, a part d’aquest petit detall les instal·lacions són força interessants encara que hi has de posar molta imaginació per entendre o creure’t allò que t’expliquen, Sembla que condueixen els electrons com el que condueix un cotxe, ara giro el mirall a la dreta, ara a l’esquerra i així faig anar els electrons de bòlit, ara els deixo donant voltes fins que me’n cansi.
Ens van ensenyar en maquetes com fan funcionar el sincrotró, però la veritat es que aquelles bobines em semblaven un motor d’Escalèxtric gegant, però amb uns quants imants afegits, la resta ja és un acte de fé.
Un agraïment especial per la nostra guia la Dra. Anna Pérez-Berna que va explicar tot el funcionament d’una manera força entenedors i va aconseguir que ens creiessim el que ens explicava sense qüestionar-la per acabar concloent que si vols estar segur que un pernil és de bellota de veritat li has de portar a ella.
Sorprenent que en un ambient a on no es treballa amb materials químics agressius, o en tot cas en quantitats mínimes tots els passadissos estan dotats de dutxes d’emergència. No sé si els electrons es poden ofegar.
Foto de rigor i a dinar al Restaurant”Rancho el Paso” a la Floresta, coquetó, amb un bon pàrquing imaginari tenint en compte que només s’hi arriba amb cotxe, amb instal·lacions adaptades, sobretot si has d’anar al WC. Això sí, amb un bon menú i de qualitat, bons calçots, bona salsa i bona carn amb xai i botifarres, no tant amb la crema catalana, tot i que hi va haver qui no s’ho va creure i va demanar alternatives al calçot.
Molt bon ambient, conversació relaxada i tranquil·la parlant de tots aquells temes que ens interessen als jubilats, els fills, els nets, les historietes passades incloent acudits i tot, però no es va parlar de les obres ni de infraestructures del nostre entorn, llàstima.
Bona experiència que em deixa amb ganes de més

2.-

“El dia 21 de febrer d’enguany hem fet una jornada amb doble activitat, la visita a Alba/Sincrotró a Cerdanyola continuant amb una calçotada al Rancho el Paso de la Floresta.
Però que és Alba/Sincrotró?
És una institució Gestionada pel Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació de la Font de Llum de Sincrotró (CELLS), és finançat a parts iguals per l’Administració espanyola i catalana, en particular pel Ministeri de Ciència i Innovació i la Secretaria d’Universitats i Recerca.
És l’única font de llum de sincrotró d’Espanya i una de les més recents d’Europa. El seu funcionament, basat en un complex d’acceleradors d’electrons permet visualitzar i analitzar la matèria i les seves propietats a escala atòmica i molecular, per entendre ho és un microscopi electrònic que permet estudiar qualsevol material, orgànic o no, a escala molecular.
La principal característica de la llum de sincrotró és la seva brillantor extrema (milions de vegades més brillant que la superfície del Sol). Això dona resultats amb la resolució més destacada. També redueix el temps d’experiment i facilita l’estudi de fenòmens ràpids com les reaccions químiques.
La nostra guia ha estat la Dra. ANA JOAQUINA PEREZ-BERNÀ, Doctora en Bioquímica i Biologia Molecular i Cel·lular i científica experta en microscòpia de Rx, que ha sabut explicar-nos amb un llenguatge entenedor el funcionament del Sincrotró, fer que poguéssim entendre la complexitat de tot el procés i entendre la importància dels resultats que obtenen que van des del control de qualitat de les lupes dels telescopis, a la composició química de qualsevol substància o al control de qualitat d’un pernil.
Ens ha explicat i ensenyat com el Sincrotró està format per un accelerador lineal i un anell d’emmagatzematge. Genera electrons que s’alliberen d’un metall en escalfar-lo. Després experimenten una acceleració inicial en l’accelerador lineal. Els electrons s’acceleren encara més fins a gairebé arribar a la velocitat de la llum. Finalment, entren a l’anell d’emmagatzematge on continuen circulant (a una velocitat d’aproximadament un milió de torns per segon). Quan els electrons circulen a través de camps magnètics, emeten espontàniament llum de sincrotró que és la que permet els estudis.
Hi ha actualment tretze estacions d’estudi de les 33 possibles que té el Sincrotró. El motiu, força banal és que cada estació d’estudi té un cost de muntatge de 40 milions d’euros. Aquestes tretze estacions fan estudis sobre Nanotecnologia, Ciència de materials, Física, Química, Materials relacionats amb l’energia, Medi ambient, Patrimoni històric i artístic i Biologia i Medicina.
Excel·lent i molt interessant visita científica, molt ben conduïda per la Dra. Pérez- Bernà a la que li fem arribar tot el nostre agraïment.
La segona part de la jornada, molt més social i relaxada ha sigut un dinar al Rancho el Paso. Des del punt de vista del restaurant hem estat ben acomodats, ben alimentats, amb uns bons calçots (i una bona salsa), carn de xai i botifarres de qualitat. La conversa, com era d’esperar ha inclos tots els tòpics que ens corresponen. Explicar historietes personals, de la Mútua, parlar dels que ja no hi són, de fills, de nets, de les activitats fetes i per fer. Tot plegat en un ambient excel·lent de cordialitat i companyonia que li dona un valor afegit a aquest tipus d’activitats i a la APF-j.

Excel·lent diada que ens deixa amb ganes de més. Fins a la pròxima”

 

Pep Rius.

Una abraçada

FitzRoy. 15 de febrer 2024 al teatre Goya

 

 

és una muntanya de la Patagònia que vol ser coronada per una expedició de quatre dones que fan una interpretació brutal:

Míriam Iscle com cap de l’expedició i psicòloga

Sara Espígol que porta amagada la seva malaltia d’esclerosi múltiple. I ha promès als seus pares que faria aquesta ascensió.

I la Sílvia Bel i la Natàlia Sánchez que porten entre elles un conflicte que es desvetllarà al ben mig de la muntanya.

Acompanyades per la veu en off de Jordi Boixaderes

I en un escenari d’una paret hiperrealista de muntanya.

Un brillantíssim guió de Jordi Galceran i direcció de Sergi Belbel

I al final, a la sortida l’organització dels que pateixen esclerosi múltiple donaven informació d’aquesta malaltia per donar-li més visibilitat.

És la primera sortida al teatre d’aquesta temporada que segur que farà afició.

Moltes gràcies als organitzadors de la sortida d’ahir 15 de febrer 2024 al teatre Goya: Pep Rius i Albert Navarro.

 

Pistolerisme 13/12/2023

La sortida del dimecres 13 de desembre 2023 va tenir dos grans encerts: el tema (el pistolerisme) i en el fet de tenir com a guia i relator el periodista i escriptor David Revelles que va narrar amb rigor històric i eloqüència els fets que van protagonitzar els grups d’acció dels anarcosindicalistes de la CNT i els sicaris de la patronal protegits per la policia corrupta. La neutralitat d’Espanya en la Primera Guerra Mundial aporta grans beneficis econòmics a la patronal amb enriquiments escandalosos que contrastant amb la precarietat i pobresa de la classe obrera. El David relata els fets de forma que sembla que els estiguis visquen. A partir del lloc de trobada anem als indrets on van assassinar  al gran advocat laboralista Francesc Layret i al líder sindicalista Salvador Seguí ( el noi del Sucre) fins que ens endinsem al (barri Xino) per rememorar l’ambient que si vivia en aquell temps. La jornada acaba en un dinar a l’emblemàtic restaurant Cal Agut. Gran èxit de l’organització

CAMINADA AL “PALLER DE TOT L’ANY” dimecres 8/11/2023

 CAMINADA AL “PALLER DE TOT L’ANY”

El passat dimecres 8/11/2023 tal com estava programat ens trobem al parking de l’Alzina del Salari un grup de 12 companys, decidits a fer una caminada de quatre hores . La puntualitat impecable, salutacions i moltes ganes de començar.

Esteban, el nostre guia dóna el tret de sortida decidint la via més adient per iniciar-nos. Un camí pedregós com tots els que podem trobar-nos en tot el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Poc a poc notem la pujada i per alleugerir en Esteban s’endinsa al bosc per un camí estret que tots fem en” fila índia” i així fins el Coll de tres Creus.

Aquí ens adonem que som en un lloc privilegiat, amb vistes fins al Mediterrani on el sol dona un gran reflex , matinar ha valgut la pena. En front tenim el massís de Montserrat i el Pla de Bages. Seguint les indicacions d’en Esteban ens marca el objectiu de la nostra sortida, arribar al “paller de tot l’any” un petit turó en forma de paller just davant nostre, i cap allí marxem de nou.

Seguim un camí estret dins d’un bosc on gaudim de la vegetació autòctona amb molta olor de farigola, romaní… i algú més agosarat fins hi tot menja “ cireretes de pastor “ que ja comencen a madurar, i així tot carenant ja som a la base del “paller de tot l’any” 817m (turó que la seva agulla recorda la forma d’un paller). Uns quants van rodejar-lo per la base seguint un petit camí.

Hem arribat al punt de fer una breu aturada per esmorzar.

De retorn per el mateix camí d’anada, i ens tornem a replegar just davant el ”Turó de la Pola” 930m punt molt visitat per els excursionistes del parc per ser el segon turó més alt de la zona, es comenta que allí hi ha un punt geodesic.

Esteban com a bon guia ens proposa les diferents vies de retorn i tots a una li diem – tu mateix!! Un camí ample amb una baixada suau ens porta al punt de sortida. Hem caminat uns 10km.

Tot seguit completem la sortida amb un dinar al restaurant Pedritxes, punt on ens reunim amb nou companys que s’afegeixen al dinar. Un bon dinar i molt bona companyia ens anima a fer noves sortides a caminar per el nostre entorn.


Cristina Estany.

ASSAMBLEA 14 juny 2023

Recuperar el passat
Viure el present
Tenir esperança en el futur

EINES DE COMUNICACIÓ.

VISITA EL MONESTIR DE POBLET I LES COVES DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ. 6juny2023

VISITA EL MONESTIR DE POBLET I LES COVES DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ

El 6 de juny per alguns de nosaltres va ser un dia especial. Un petit grup de membres de la APF-J vàrem anar a visitar el Monestir de Poblet i les coves de l’Espluga de Francolí. Per acabar, vàrem dinar en un restaurant molt a prop de les mateixes coves.
Crec que no cal que us expliqui ni comenti res del Monestir de Poblet, qui més qui menys hi ha estat i l’ha visitat. Però us diré que em va agradar molt fer aquesta visita amb un grup de persones amb les que he treballat durant molts anys i de les que ara, mica en mica i sortida a sortida, descobreixo unes inquietuds que fins ara desconeixia.
En quant a les coves, jo no hi havia estat mai. La visita em va semblar interessant i per això, us faig un petit resum del que vaig aprendre, per aquells que com jo, no hi heu estat mai. Van ser descobertes a mitjans del segle XIX. La cova de la Font Major és una de les set coves més llargues del món formades en conglomerat per on discorre un corrent subterrani que, en sorgir a l’exterior forma el naixement del riu Francolí, després d’haver recorregut quilòmetres de galeries pel subsòl del vessant septentrional de les muntanyes de Prades. Els darrers trams d’aquesta cavitat que travessen de llarg a llarg el poble, formen un conjunt de galeries que ultrapassen els 3.600 m. Hi és ben palesa l’activitat humana des de temps prehistòrics. La visita ens va endinsar en la vida i costums dels nostres avantpassats , de la formació de la terra, del coneixement de les eines, dels oficis i de l’evolució de l’entorn en què vivim .
El dinar va ser distès, vàrem recordar anècdotes, explicar acudits, també vàrem comentar les visites i no ens va faltar el discurs del Pere, tot i que val a dir que aquesta vegada va ser molt curtet.
En acabar tots cap a casa amb un bon regust de boca i esperant amb ganes la propera trobada.

A.P.F.J. L’Associació Professional de Facultatius Jubilats (APFJ) de l’Hospital Universitari MútuaTerrassa

Aquesta secció de l’APFJ està dirigida a tots els facultatius que estan a prop de la jubilació, prejubilats i jubilats i que treballen o han treballat a l’Hospital Universitari MútuaTerrassa. Aquesta associació va néixer fruit d’una voluntat de Servei, Col·laboració i Ajuda, i us ofereixen l’experiència laboral dels seus fundadors per a col·laborar, donar suport i informar, així com, facilitar la gestió jurídica-financera dels associats. També contemplen una perspectiva més social, per a organitzar i compartir activitats culturals i /o esportives a banda d’altres propòsits futurs.
teatre