Cercle del Liceu, dij. 30 d’Abril 2026

Visita al Cercle del Liceu

El dia 30 d’Abril, un reduït grup de 15 persones de l’APF-J hem fet una visita guiada al Cercle del Liceu (o Circulo del Liceo, tal i com es va fundar). Aquesta institució, molt lligada, però independent del Gran Teatre del Liceu, és un club privat, fundat el 1848 i on només tenen accés els socis o persones acompanyades. Vam tenir la sort, que la persona que ens ha fet de guia, La Sra. Mª Jesús (una ex professora de Llengua i Literatura i molt interessada en la música, l’art i la història) es va oferir a acompanyar-nos i facilitar-nos l’accés.

La visita  ha començat a una sala anomenada “La Peixera”. És una sala amb grans finestrals que donen a la Rambla i on, fins no fa gaire, només tenien accés els homes. La Mª Jesús ens va explicar que fins que es va acceptar la primera dona com a sòcia (la cantant Montserrat Caballé), només els homes podien ser socis. Les dones podien entrar acompanyades, però tenien vetat l’accés a aquesta sala. Com totes les demés està molt decorada i a mi personalment m’han agradat el sostre de fusta, la xemeneia-estufa i les pintures de les parets. Com tota la resta de l’edifici, en la seva construcció i ornamentació, van intervenir els millors artistes i artesans de l’època.

Després hem passat al Hall principal, on hem pogut contemplar uns impressionants vitralls (4 en total) que reprodueixen escenes de la tetralogia “L’anell del Nibelung” de Richard Wagner. Hem de recordar que Barcelona va ser (i encara és, tot i que molt menys) una ciutat molt Wagneriana, d’aquí que el cercle del Liceu li dediqués aquest espai. Els vitralls van ser restaurats fa pocs anys, protegits de l’exterior, però amb una il·luminació que permet apreciar-los en tota la seva esplendor. El primer correspon a l’escena del robatori de l’or del Rin, custodiat per 3 nimfes (les filles del Rin). El segon reprodueix l’escena en que la Valkiria Brunilda és desposseïda de la deïtat i castigada a dormir envoltada d’un mur de foc fins al moment en que un “heroi” sense por travessi el foc, la desperti i la converteixi en la “seva” dona. El tercer vitrall correspon al moment en que l’heroi Sigfried aprèn el llenguatge dels ocells que finalment el conduiran fins a Brunilda. Al quart vitrall i últim, veiem la “marxa fúnebre” de Sigfried després que hagi estat assassinat a traïció.

Aquest darrer vitrall està junt a una escala (on més tard ens hem fet les fotos de comiat) que condueix al pis superior on primer de tot, hem pogut veure una petita sala que es fa servir com a bar-sala de lectura-sala de descans, etc. També està decorada amb pintures murals que reprodueixen grans jardins, amb el que es té la sensació d’estar envoltat de natura.

Aquest segon pis es pot considerar el pis noble de l’edifici i és el que connecta directament al saló dels miralls del Gran Teatre del Liceu, tot i que la porta només es podia obrir si a l’altre cantó no l’havien tancat amb l’altre clau i al fons es podia veure el quadre de “La Sargantaine”…Qualsevol que assisteixi a una representació o concert al Liceu, pot visitar-la. Val molt la pena.

Durant la visita a aquesta segona planta, hem pogut admirar totes les pintures que formen part del patrimoni de l’entitat. És un petit museu amb obres de Casas, Rusiñol i altres pintors, sobre tot de la primera meitat del segle XX. Algunes de les pintures de Ramon Casas exposades son de les més conegudes de l’autor i probablement la més famosa és el retrat de la seva amant i posteriorment esposa, quadre conegut com “La Sargantaine”, degut a la forma dels dits de les mans. Aquí la Maria Jesús ens ha explicat anècdotes del pintor, la seva relació amb la família, etc, anècdotes  que li han arribat directament degut a la seva amistat amb un dels nebots i hereu de Ramón Casas. Una de les sales (la coneguda com a sala de joc o de lectura) exposa diverses pintures amb escenes de ballarines, escenes al Gran Teatre del Liceu, algunes escenes populars (ballada de Sardanes, Caramelles,…) i d’altres. Totes formen un patrimoni que realment podem considerar únic.

Després d’admirar les pintures hem fet un recorregut pels salons del segon pis (incloent el despatx del president de la Junta) amb tot d’elements decoratius com tota la resta de l’edifici. A destacar una impressionant xemeneia i uns gerros anomenats xinesos (en realitat son japonesos) que van arribar al Liceu d’una forma un tant peculiar i que la Maria Jesús en ha explicat en detall: en definitiva, sembla que son el pagament d’un deute contret per un capità de vaixell que va ser convidat a la sala de joc del cercle i on va perdre tots els diners.

Durant el recorregut hem tingut una “actuació” improvisada de l’Enric Veloso, que no s’ha pogut resistir a cantar un fragment del Cant dels Ocells. I es que el lloc es presta a la música!

Abans de continuar, ens hem assegut una estona en un dels salons per parlar de la història i les “històries” del Cercle del Liceu, la seva relació amb l’alta burgesia catalana, les activitats culturals que es duen a terme actualment a l’entitat, la seva relació amb altres entitats similars,… Ha estat molt interessant.

Finalment, abans d’acabar la visita hem pogut fer una ullada al Restaurant i per acabar hem admirat una de les petites “joies” del Cercle: el seu ascensor (que és l’original) i que recorda una petita “bombonera”. Com que és mot petit, la majoria hem tornat per l’escala on ens hem fet la fotografia de comiat.

Abans de marxar hem agraït a la Sra. Maria Jesús la seva invitació i totes les seves explicacions. Crec que tothom ha quedat molt satisfet.

En definitiva, crec que ha estat una experiència molt interessant. El Cercle del Liceu forma part de la història de Barcelona i és una bona mostra del que ha representat i representa l’alta burgesia catalana en la nostra ciutat.  Poder-lo visitar ha estat un plaer i tota una lliçó d’història i d’art.

LLuis Esteban