Crónica  de Pere Font:
“El passat dimarts 02/12/2025, una colla d’intrèpids, més pel fred que pels misteris, ens vàrem reunir per gaudir dels: “Misteris i llegendes de Barcelona”. La nostra oficiant va ser la llicenciada en història i segurament en molts més coneixements, Violant Muñoz Genovés, un pou de saber sobre Barcelona.
La trobada va començar al carrer de l’Estruc, cantonada Fontanella, el carrer dels bruixots, com ella ho va definir. A finals del segle XX, un ocultista anomenat Ricard Bru va col·locar allí una placa plena de símbols cabalístics. Diuen que protegeix tot el carrer. Hi ha una placa a l’entrada i una a la sortida del carrer on s’explica el que allí hi passava.
Vàrem seguir pel casc més antic de la ciutat fent esment dels edificis més emblemàtics.
Al Portal de l’Àngel ens vàrem aturar per veure on és l’àngel i saber que hi va passar allà. Si hi vas a robar pots acabar ofegat i amb el botí robat al costat del teu cadàver. Alerta!!!
Seguim el nostre itinerari fins al carrer Bertrellans on hi havia un constructor de taüts i un mort que va ressuscitar, i l’hi va dir al fabricant que les seves caixes eren una porqueria i que estaven plenes de defectes. Vaja, que ja es treballava molt malament, com ara, i ho va pagar molt car, ja que es va morir de l’ensurt!
Tot seguint vam anar a parar a la casa de l’Ardiaca on actualment hi ha l’Arxiu Històric de la Ciutat i un dels llocs més fotografiats per la seva bústia modernista. En ella hi ha orenetes que simbolitzen la rapidesa amb què hauria d’actuar la justícia, una heura que indica la burocràcia que ho enreda tot… i una tortuga que simbolitza la lentitud judicial que tots coneixem. Si toqueu la tortuga, diuen que la sort us acompanyarà (ens va pregar que no ho féssim, per no fer-la malbé, però sembla que molt ho van fer! Ningú pot rebutjar la sort).
Anant resseguint les parets de la catedral ens vam fixar en les gàrgoles, sobretot en tres (n’hi ha dues-centes cinquanta). La de l’unicorn, que si una dona es mulla amb la seva aigua queda embarassada (i jo sense saber-ho! Quanta ciència falta als llibres!). La de l’elefant que és molt curiosa per la trompa que té, i la del drac amb un càtar defecant a sobre d’ella (és una burla a l’església que la censura no devia “pillar” igual que en temps del “Paquito”).
A la plaça de Sant Felip Neri vàrem parar atenció a què hi ha parets amb forats fets pels projectils de la guerra civil i parets sense, ja que aquestes foren fetes per cases traslladades d’altres indrets en ampliar la plaça.
Podem dir que vàrem acabar la visita a la plaça de l’Àngel (no confondre amb el Portal de l’Àngel), on hi ha una curiosa història entre santa Eulàlia, un àngel delator i un monjo (viure per veure). El monjo era lladre de relíquies i fins que no la va tornar no van poder avançar!
Donar moltes gràcies a la nostra guia, ja que ens va conduir magistralment per tota la part antiga de la ciutat.
Tot junt va finalitzar de veritat amb un dinar a la Fonda. D’això no en faré comentaris.
Una abraçada a tots!
Pere Font”

CONTRACRÓNICA de PEP RIUS

MISTERIS, LLEGENDES I FANTASMES DE BARCELONA.  2/12/2025

Aquest dimarts dia dos de desembre hem fet l’última sortida cultural del 2025, “Misteris, llegendes i fantasmes de Barcelona”. A les onze puntuals al carrer Fontanella cantonada Estruc. El Pere Berbel ens va comunicar per si algú encara no ho sabia que la Flor Ortega (esposa del Pere) estrenava jubilació. La sortida tenia bona pinta i d’entrada la nostra guia es deia Violant que sembla un nom tret d’un conta de fades. I per continuar vam descobrir, almenys alguns, que existia un carrer Estruc a Barcelona envoltat d’un alè esotèric i que és ni més ni menys que l’origen de la mala astrugància.

Llàstima que la Barcelona misteriosa s’acabés aquí. Jo esperava que ens parlés d’aparicions, de fantasmes, de històries tèrboles i de embolics de faldilles famoses, però no va ser així. Ja va explicar coses interessants, però com que no és la primera vegada que fem aquest tipus de sortida ja no ens van sorprendre gaire. Ja sabem que la maçoneria és important a Barcelona i que deixa molts detalls per tot arreu i que hi ha moltes historietes lligades als jueus, però honestament, sense desmerèixer, jo esperava un altra cosa. I encara li hem d’agrair a l’Albert el fet de descobrir el vaixell picat a la pedra de la plaça del Rei on el Pere Berbel ens va recordar que era el primer dia que la Flor Ortega ens acompanyava com a jubilada.

Però com sempre vam aprendre moltes coses, el caganer de la catedral, la calavera del pont del Consell de Cent, el perquè del carrer dels espolsa sacs i altres detalls de la nostra Barcelona estimada com el perquè de l’expressió d’anar de “Picos Pardos”. Interesant.

També van aflorar altre tipus de misteris com el preu dels audiòfons que ens va deixar anar la guia i que en grups de més de deu persones són obligatoris a les visites guiades per Barcelona i si no que li preguntin al mestre d’institut que ens vam creuar i que li va caure la esbroncada de la Violant.

Amb tot això va passar el temps sense adonar-nos “com per art de màgia”, foto de grup i comiat. Cap a dinar.

El lloc escollit per dinar estava bé, La Fonda, però misteris de la vida, o no, va ser un dels dinars més lents que hem fet, el temps entre plat i plat era misteriosament tan llarg que bé ens podrien haver explicat algun conta de fantasmes, en comptes d’això vam tenir temps de posar al dia la genealogia de tots, el nivell d’amortització de la sanitat pública que fem i les historietes de quan érem joves (també està bé). La qualitat del dinar no va estar malament i el preu ja se sap, és Barcelona. El Presi va fer un brindis com sempre, però es va oblidar de dir-nos que era el primer dia que venia la Flor Ortega, per això jo aprofito aquest escrit per recordar vós ho. Fins a la pròxima.

PEP RIUS