PASSEJADA PELS VOLTANTS DE RELLINARS i CALÇOTADA, dim 11 mars 2026

 

Una passejada pels voltants de Rellinars d’un matí tranquil entre boscos, aigua i pedra.

La caminada comença gairebé al centre del poble amb un grup de 18 caminadors-caminadores disposats a gaudir del mati, que per cert comença molt emboirat amb la “Vacarissana”

Comencem passant per la Plaça de Can Seuba, on s’ubica una casa rural típicament catalana.

De seguida ens trobem el Pont Antic de Rellinars que creua la riera,

Rellinars era travessat pel camí ral de Barcelona a Manresa, una via de comunicació documentada des de l’edat mitjana.

La presència d’aquest pont s’explica per la necessitat de connectar el nucli amb masies com Can Cotis, Casajoana i els camins cap a Vacarisses i el Bages.

La seva tipologia (pont de pedra, d’un sòl arc o de llum reduïda) és coherent amb els ponts rurals catalans dels segles XVII–XIX, construïts per garantir el pas en èpoques de crescudes.

Enfilem el camí cap a la casa del Racó que és un mas en ruïnes, del qual només es conserven alguns murs, una arcada, el pou, la tina, algun cobert i diversos marges de pedra seca que formen part del conjunt agrícola tradicional.

Després d’una estona de xerrera, deixem aquest petit nucli que sembla penjat entre el bosc, el silenci i la muntanya.

Travessem alguns rierols, agafem el camí del Ginebral i amb un ritme tranquil (ara ja tenim el sol amb nosaltres) posem direcció a la Font del Càntir, situada al torrent de la Font del Càntir, es un dels elements patrimonials més singulars de Rellinars, tant per la seva forma com pel seu emplaçament.

No és una font típica, ja que algú, probablement fa moltes dècades, hi va col·locar un càntir cap per avall, enganxat a la roca, per recollir el degotall de l’aigua que regalima per la boca del càntir i cau en una pica de pedra situada just a sota.

Ara accelerem una mica el pas i anem directe a La masia de Casajoana, un dels conjunts rurals més importants i documentats de Rellinars, de possible origen medieval, situada a uns 400 m d’altitud i on gaudim d’una magnífica vista de Montserrat.

Ens fem una foto de grup i avall. En quinze minuts arribem a l’església de Sant Pere de Rellinars on decidim si anar o no a visitar “les Fonts”, ja que anem justos de temps.

Després d’una petita deliberació, decidim fer una petita estratègia amb els cotxes, per escurçar la tornada i així poder completar tota l’excursió.

El grup enfila el camí de les fonts arran del canal que porta l’aigua de les fonts fins a la bassa i d’allà fins a la roda del molí que generava electricitat a l’antiga fabrica tèxtil de Rellinars.

Ens trobem tots plegats a les Fons, un dels espais naturals i històrics més emblemàtics del municipi, on l’aigua es converteix en protagonista, amb un soroll viu i alegre.

L’aigua brolla directament de dins de la roca per molts punts diferents que han estat canalitzats i habilitats per facilitar-ne l’ús

El lloc convida a quedar-s’hi una estona llarga, però la calçotada ens espera.

Iniciem la tornada amb la sensació de plenitud que deixen les rutes senzilles però carregades de significat, un recorregut pels voltants de Rellinars ple d’història, natura, i calma.

Gràcies a la APFj i fins a la pròxima

 

Josep Muncunil

 

l

 

Paller deTot l’Any

8 XI 2023

El passat dimecres 8/11/2023 tal com estava programat ens trobem al pàrquing de l’Alzina del Salari un grup de 12 companys, decidits a fer una caminada de quatre hores . La puntualitat impecable, salutacions i moltes ganes de començar. Esteban, el nostre guia dona el tret de sortida decidint la via més adient per iniciar-nos. Un camí pedregós com tots els que podem trobar-nos en tot el parc natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. A poc a poc notem la pujada i per alleugerir en Esteban s’endinsa al bosc per un camí estret que tots fem en” fila índia” i així fins al Coll de tres Creus. Aquí ens adonem que som en un lloc privilegiat, amb vistes fins al Mediterrani on el sol dona un gran reflex , matinar ha valgut la pena. Enfront tenim el massís de Montserrat i el Pla de Bages. Seguint les indicacions d’en Esteban ens marca l’objectiu de la nostra sortida, arribar al “paller de tot l’any” un petit turó en forma de paller just davant nostre, i cap allí marxem de nou. Seguim un camí estret dins d’un bosc on gaudim de la vegetació autòctona amb molta olor de farigola, romaní… i algú més agosarat fins i tot menja “cireretes de pastor “que ja comencen a madurar, i així tot carenant ja som a la base del “paller de tot l’any” 817 m (turó que la seva agulla recorda la forma d’un paller). Uns quants van rodejar-lo per la base seguint un petit camí. Hem arribat al punt de fer una breu aturada per esmorzar. De retorn pel mateix camí d’anada, i ens tornem a replegar just davant el ”Turó de la Pola” 930 m punt molt visitat pels excursionistes del parc per ser el segon turó més alt de la zona, es comenta que allí hi ha un punt geodèsic. Esteban com a bon guia ens proposa les diferents vies de retorn i tots a una li diem – tu mateix!! Un camí ample amb una baixada suau ens porta al punt de sortida. Hem caminat uns 10 km. Tot seguit completem la sortida amb un dinar al restaurant Pedritxes, punt on ens reunim amb nou companys que s’afegeixen al dinar. Un bon dinar i molt bona companyia ens anima a fer noves sortides a caminar pel nostre entorn. Hem completat la sortida amb un dinar al restaurant Pedritxes, punt on ens reunim amb nou companys que s’afegeixen al dinar. Un bon dinar i molt bona companyia ens anima a fer noves sortides a caminar pel nostre entorn.

Cristina Estany