DINAR DE NADAL 2025

EL passat  dimarts 16 de desembre 2025 es va celebrar l’esperat dinar de Nadal de la APF-J

Jo m’ estreno com a participant i  cronista, ja que es el primer any que estic en aquest fantàstic grup de companys de Mútua.

Per començar diré que l’organització de l’acte va ser extraordinària, prèviament se’ns va fer arribar el programa i la localització del lloc que va ser a “La Coral dels amics”  que actualment  forma part de  la  Fundació Prodis , però que va ser creat al segle XIX per fomentar  el cant coral.

Un cop arribats al lloc hi havia un plafó amb la distribució de la gent per taules numerades , va ser perfecte.

Un cop fetes les salutacions pertinents amb els coneguts i altres que feia més temps que no ens veiem, vam anar a les taules corresponents.

A les 13.00 va començar l’acte amb el discurs del benvolgut President que va agrair la nostra presència i participació , així com a les entitats que col·laboren amb nosaltres.

Després els nostres companys Lluís Esteban al piano,  Enrique Veloso la veu i  Joan Oliver a la guitarra, ens van oferir una Cantada de Nadales i altres cançons de nivell professional. Que dir de la potent veu de l’Enric i la magnífica interpretació del piano d’en Lluís i la guitarra d’en Joan. Es van interpretar cançons tradicionals i conegudes com ‘Roso” tan emotiva, “El Cant dels ocells” que com va dir l’Enric es toca als funerals, però és una cançó de naixement. Nadales com el “Tamborilero” ” El desembre congelat” i “La virgen en el rio” que van  ser seguides tímidament per la concurrència.

El Dr. Àlvarez com a membre de la Fundació Prodis ens va parlar dels seus inicis i de l’assistència i promoció integral que fan a persones joves i adultes amb discapacitat intel·lectual, trastorns mentals o de l’ espectre autista.

Un cop acabat aquest acte., va arribar el dinar ben servit per la gent de Prodis. Després com es obligat es va fer la foto de grup, que en aquesta ocasió va ser molt nombrós.

Per últim Pablo Macho ens va representar el monòleg “A Fuego” de creació pròpia brillantment interpretat

Espero que amb aquesta crònica haver resumit la qualitat de l’organització  i el bon ambient que es va viure aquella jornada.

Us desitjo un Bon Nadal i un Feliç 2026 per poder continuar fent moltes coses junts.

Una abraçada.

Rosa Gilabert

CONTRACRÓNICA:

• Per fi, després de mesos de preparació arriba el dia del dinar de

  Nadal de l’APF-J.

  L’expectació és alta igual que les expectatives. Mai no havíem sigut

  tants en un acte de l’associació, però aquest fet que és important i

  que vol ser una mostra de la unitat dels membres de l’associació,

  també comporta problemes logístics que han d’estar ben resolts si no

  volem que la trobada es converteixi en un caos. I ja hi som, baixes

  d’última hora, a correcuita a canviar i a redistribuir les taules, és

  cert que amb tota la col·laboració de l’staff del restaurant, però amb

  els nervis de no equivocar-nos.

  He de reconèixer que la gent majoritàriament es va portar molt bé.

  Vam demanar que tothom estigués al restaurant abans de la una

  perquè l’acte complís amb puntualitat germànica i més o menys va

  ser així, encara que sempre hi ha qui arriba tard, abans hauríem dit

  que era per fer-se notar, ara sabem que és cosa de l’edat.

  Arriba l’hora de començar i tothom a taula. Tothom?. No. Ningú, el

  pobre moderador, jo mateix, descanyotat cridant pel micro que

  tothom anés a seure i ni punyeter cas, tothom a la seva bola xerrant

  amb els companys. Normal.

  Al final ho aconseguim, amb només dos minuts de retard, tothom

  assegut a la seva taula. Taules organitzades com en una boda, amb

  llistat nominal al faristol de l’entrada i cartonet amb el3 nom i els

  segons plats escrits al darrere, per allò del tiet alemany que fa

  oblidar les coses. I finalment arrenca la jornada oficial del dinar de

  Nadal 2025.

  Discurs del president, entusiàstic com sempre, correcte com sempre,

  amb els agraïments corresponents com sempre i amb un “Llarga vida

  a l’APF-J” com sempre. Només vaig trobar a faltar que ens

  comuniqués que la Flor ja està jubilada i incorporada a l’APF-J.

  Segon acte, la cantada de Nadal oferta pels nostres companys Oliver,

  Esteban i Veloso. Molt bé. Van ser els primers a aconseguir que

  tothom estigués callat, inclús quan van intentar que tots plegats

  cantéssim una nadala, no vol dir que no ho intentéssim, però queda

  clar que l’acompanyament als cants no és un dels forts de l’APF-J.

  Enhorabona als artistes i per l’esforç que van fer per preparar-ho i

  per intentar que cantéssim.

  Problema nou, tot anava tan bé que ens vam avançar als temps

  agendats. Estava previst començar a dinar a les 14.00 h i eren tres

  quarts de dues. Calia improvisar quelcom que omplís aquests minuts

  i per sort la solució ens la va portar el Manel Álvarez que es va

  oferir, obligadament, a explicar-nos que és i quina labor fa PRODIS a
• Terrassa. Gràcies a Manuel per cobrir-nos el “decalatge” de temps i

  per les explicacions.

  Dinar correcte, servei correcte, brindis correcte i caos posterior per

  fer la foto de grup. Aquí vull fer un incís per agrair de tot cor a la

  Glòria Redondo perquè la vam enredar perquè fos la fotògrafa oficial

  de l’esdeveniment i ho va fer molt bé. Ara només falta veure les

  fotos.

  I acte final, representació de l’obra “A fuego” d’en Pablo Macho,

  representada per ell mateix. Si no fos perquè jo ja havia vist l’obra

  alguns cops abans i perquè el conec li diria que fes el favor

  d’aprendre bé el monòleg abans de presentar-lo, però és cert que hi

  va haver uns quants condicionants que el van descentrar, el soroll

  dels cambrers movent-se pel menjador, la porta del carrer que

  semblava la d’El Corte Inglés i l’escenari que no era el més adient.

  Amb tot crec que va complir, que ens va deixar veure que el monòleg

  era molt interessant i molt ben escrit (tot en vers) i que tenia un gran

  poder relaxant d’acord amb els cops de cap que es van anar produint

  per la sala, no sé si per l’hora (havent dinat) o per l’efecte

  benzodiazepínic del vers. Moltes gràcies al Pablo i l’Emma pel

  muntatge i moltes gràcies a l’Àngel i la Sílvia que ho van fer possible

  assumint el cost.

  I amb això es va acabar el Dinar de Nadal de l’APF-J. L’any que ve

  haurem de repetir, potser en el mateix lloc si volem recuperar el que

  ens vam gastar en tiquets de pàrquing que no vam utilitzar (per cert,

  a 2€ el tiquet per qui encara no hagi pagat).

  Bon Nadal per tothom i bona entrada al 2026 i sobretot molts petons

  per tots els acompanyants/acompanyantes que van voler estar amb

  nosaltres en aquest dia i que esperem que no sigui l’última vegada

  que venen.

  Pep Rius