Visita a l’Hospital de Sant Pau, 19 de febrer 2026

El dia 19 de febrer, portats per una forta ventada, l’APF-J va viatjar als fonaments de la Salut de Barcelona.

Guiats pel David, hem anat fins el 1401, l’ any de la construcció al Raval de l’hospital de la Santa Creu, aquest va ser durant segles l’únic hospital de Barcelona  que, per tal de millorar en   salubritat e higiene, es va decidir traslladar als afores de Barcelona. Amb aquest esperit i gràcies a l’aportació econòmica del banquer Pau Gil, el 15 de gener del 1902 es va iniciar la construcció de l’actual Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Es va afegir Sant Pau al nom anterior de l’hospital en honor d’en Pau Gil el seu benefactor.

L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner va estar el creador d’aquest magnífic espai d’estil modernista. En el seu projecte inicial constaba de 48 pavellons independents, connectats per un subterrani i una àmplia zona enjardinada. Tot i que el projecte no es va poder finalitzar per motius econòmics, el resultat final és meravellós.

Els pavellons són de formes arrodonides per evitar cantonades on es pogués condensar la brutícia, de gran alçada per facilitar una bona ventilació, tenen una orientació est-oest per afavorir l’entrada de llum natural durant tot el dia.

Iniciem el recorregut pel que havia estat un ampli pavelló on es feia la recepció de materials, fàrmacs, aliments i tot el necessari per al funcionament de l’hospital. Ens vam desplaçar al primer pavelló , i com en Domènech i Montaner havia previst, els professionals de la Salut anirien pel soterrani, a fi que els pacients poguessin gaudir del meravellós espai exterior sense que els incomodes la presència constant del personal sanitari.

Després vam visitar el pavelló de Sant Salvador on vam poder observar els detalls arquitectònics i la qualitat de la construcció. A aquella època els homes i les dones no compartien pavellons. A continuació vam anar el quiròfan, i ens van sorprendre dues coses, que es podia operar a dos pacients alhora i també que disposava de llum natural. Vam aprofitar per fer-nos una foto al lloc destinat a que els alumnes de medicina observessin les intervencions. En el pavelló de Sant Rafel vam veure el material utilitzat aleshores, que era innovador per aquell moment i una foto del Dr. Trueta envoltat de companys. També vam poder observar una recreacio del pavello amb la distribució dels llits en el seu espai.

Es va finalitzar la visita al vestíbul principal, l’edifici on està ubicada l’administració. Un espai majestuós amb un sostre de marbre rosa, més propi d’un palau que no d’un hospital, com va dir  Alfons XIII. Vam pujar a la planta superior, on ara tenim amb una vista impressionant de la Sagrada Família, es la planta de reunió de la junta fundadora.

Com sabem, la UNESCO va declarar l’Hospital de Sant Pau patrimoni de la humanitat el 1997. Tots els pavellons per la seva part exterior estan plens de detalls que fan referència a la seva pròpia història i que no tindríem prou espai per comentar. El que si em sembla important remarcar, és que l’Hospital de Sant Pau, és un gran exemple de com l’arquitectura es pot posar al servei de la salut i, per tant,  al benestar de la població, creant espais ben ventilats, amb facilitat de netejar, lluminosos i amb prou espai exterior com per relaxar-se i gaudir, en la mesura del possible, donada la situació d’un ingrés hospitalari. També vull possar en valor el gran avenç realitzat per la medicina, no tan sols en termes de material i tècniques sinó també pel que representa la igualtat de genere.

En definitiva una sortida de grup que, com sempre, ha estat molt enriquidora.

Fins aviat.

Ma. José Martín