BOMBERS de BARCELONA. 14 mars 2025

 

CRÒNICA dels BOMBERS. 14 mars 2025

 

M’han dit que faci una crònica, però no se de que!.

Suposo que deu ser de la sortida que avui hem fet els nens i nenes del “cole” als bombers de Barcelona.

Si es això us explico.

D’entrada quasi be tothom hi era al hora, alguns, amb excuses varies s’han fet esperar.

Un cop asseguts i després de comprovar que no calia l’ús dels nous audiòfons, un senyor que hi havia allà vestit de “bombero” ens ha començat a explicar coses……

Que si ens hem de comprar un detector de fums ( 10€ ), que si també hem de comprar un extintor……. Sembla ser que no te cap comissió i que el que volia era sensibilitzar-nos de que el fum es el mes perillós en un incendi, i per tant es amb el que hem de tenir mes precaució. O sigui que per detectar-lo, res millor que un detector!

Insisteix en que si el fum es poc dens i ens permet veure la sortida, el que hem de fer es una evacuació (que no es el que us penseu, sinó que es marxar pitant), segons ell amb les claus i el mòbil doncs així podrem trucar al 112 que segons ell, tindrem als bombers en 10 minuts al lloc del foc. Si optem per aquesta solució, haurem de sortir el mes ajupits possible per evitar el fum i la seva temperatura que es altíssima i ens pot cremar, haurem de sortir baixant les escales al carrer i mai pujar escales o agafar l’ascensor.

Si no podem evacuar haurem de fer confinament (com en el COVID), o sigui tancar-nos a cal i canto en una habitació, doncs hi ha temps a que vinguin els bombers a fer el rescat. No intentar sortir a la terrassa no sigui que ens quedéssim tancats a fora.

Si des de la finestra on estem confinats podem fer senyals a la gent que passa pel carrer per que truquin al 112, millor.

Tot i no tenir gana el bomber s’ha encès la paella amb oli que ha encès per demostrar-nos que amb una simple tapadora el podem apagar tranquil•lament. El que no hem de fer mai es tirar aigua o posar la paella encesa sota l’aixeta dons l’aigua amb l’oli bullit fa una explosió que ens pot fer greus cremades.

Després d’acribillar-lo a preguntes interessants que ha respòs a totes, hem passat a veure els EPI’s que fan servir, i un cop vistos hem pujat a veure els camions on les mes “cuques” s’ha volgut fer una foto dins. La resta ens hem resignat a fer unes fotos de “grupu” fora.

Com que ja era l’hora de dinar, hem fet cap a l’escola de cuina on ens esperaven per fer l’àpat. Després d’una breu explicació de la responsable de l’escola, hem passat al mes interessant que era la “teca”.

Alla tot era de disseny, les bates dels cambrers, els plats, els vins i el mes important que era el menjar.  Amb cada plat ens donaven l’explicació del que anàvem a menjar, que com a “nova cuina” era bo, però escàs. El dinar ha estat un encert!

Com sempre, en Pere ens ha dit unes paraules que ha allargat a la taula del costat on tot eren “catedràtics”, cosa que el cap de sala no ha entès, per que ell no ho era.

Així doncs, una altre sortida memorable per recordar de l’APF-J, que espero hagi engrescat als que no hi han pogut venir aquesta vegada , per que vinguin a la propera.

Gràcies a tots els que heu vingut.

Ricard Verdaguer

 

Contra crònica de Pep Rius

Si et donen a escollir com vols que sigui el dia per anar d’excursió no demanaries mai un dia fred, plujós i desagradable. Doncs mira quina casualitat aquest és el temps que feia avui, però això no ho podem arreglar.

Visita als bombers de Barcelona. Visita interessant que no explicaré per què ja ho ha fet de forma excel·lent en Ricard. Només un parell d’apunts, excel·lents les explicacions que ens han donat i els quatre principis bàsics que s’han de seguir en una situació de foc allà on sigui i molt divertida la imatge d’algunes de les nenes fent-se la foto a dins del camió, qual “pollites” de col·legi.

Quina decepció però, que jo m’esperava uns bombers com l’Steve McQueen i el Paul Newman del “Coloso en llamas” o el Kevin Costner de “Uno de nosotros” i ens hem hagut de conformar amb dues persones normals, segurament grans professionals, però sense el glamur de les pelis. No ens han fet exhibicions, mentida, han cremat una mica d’oli en una paella, tot molt poc peliculero, no ens han tocat les sirenes, no ens han baixat per la barra. En fi, no us creieu les pel·lícules, els bombers són només gent normal que intenta fer molt bé la seva feina i punt. No hi ha res més.

I després a dinar al Restaurant de l’Escola d’Hostaleria i Turisme CETT-UB que d’entrada ja penses “Uih, escola i restaurant a veure què ens trobarem” i a més a més amb el menú “Innovación” que també  penses “Que poden innovar si encara no saben fer cuina normal”, almenys el menú és amb maridatge i se suposa que els vins que no els fan els estudiants seran dignes. Així en fred sembla una situació de risc.

Bé, he de reconèixer que el local ha estat correcte, el servei molt bé, les explicacions també, el maridatge no ho sé perquè jo no prenc alcohol. I el menú depèn de com t’ho miris, fer passar la gana no en feia, sort del pa que no tenia límit i el contingut, curiós per diferent i no entraré a valorar-lo perquè no seria objectiu, només diré que no entenc per què la cuina moderna s’ha de basar en raccions mínimes de tot que al final no menges de res, o les raccions són més grans o portes mitja dotzena de plats.

A pesar de tot això que dic, no és una crítica al restaurant ni a la cuina, només al concepte. Ara bé per ser una escola sembla que l’assignatura d’empatia, d’espontaneïtat i de bon rotllo no l’ensenyen o hi ha algun “profe” que se n’ha oblidat perquè, a mi personalment, la celebració d’en Pere Berbel i la complicitat de la taula dels catedràtics m’ha semblat una situació simpàtica que ja lligava precisament amb un restaurant-escola.

Per concloure, un sobre salient pels nanos que ens han servit, un notable pel menú i un suspens pel Cap de Sala que no ha sabut interpretar els fets.

I cap a casa amb el mateix dia que feia quan hem començat la jornada, gris, fred i plovent.

I fins la propera

 

Pep Rius