1. La persona que ens va acompanyar a fer la visita I el seu carrec va ser:

Ainhoa Servós Quirantes – coordinadora de dinamització i comunicació de Prodis

 

1. Un video resumen del Vapor

Documental: El Vapor de Prodis [Documental]

Inauguració:MATÍ DE LA INAUGURACIÓ DEL VAPOR DE PRODIS:

El Vapor de Prodis [Documental] – YouTube

 

Noticía: Prodis ja té noves dependències, el Vapor de Prodis a ca n’Aurell:

https://www.youtube.com/watch?v=MpgQi0c10Fo

 

Acció comunitària: Estrena del Vapor de Reis al vapor de Prodis:

https://www.youtube.com/watch?v=yb35iFsRLoI

 

 

3. Una copia de la memoria: https://suma.prodis.cat/

https://www.youtube.com/watch?v=HfDzKuYuKxc

https://www.youtube.com/watch?v=n1W3ud5tfM0

 

 

1. Com fer per aportar o fer-se soci i/o voluntari

Ho podeu fer a través del correu: info@prodis.cat o bé de la web: Prodis · Col·labora amb la teva aportació· Prodiscapacitats Fundació Privada Terrassenca:

https://suma.prodis.cat/

 

 

Per qualsevol altre tema estic a disposició!

 

Abraçada,

 

Ainhoa Servós Quirantes

Coordinadora de dinamització i comunicació 

ainhoa.servos@prodis.cat

669 074 256

PRODIS

 

 

 

El dia 28 de mayo de 2026 un grupo de miembros de la APF-J de Mútua de Terrassa visitamos una mpezamos la visita sobre las 12 h AM y fuimos guiados/acompañados por la Sra. Ainhoa Servós Quirante, coordinadora de dinamización y comunicación de la Fundación Prodis.

Iniciamos la visita en “EL Moll”, un espacio recientemente reformado que tiene como objectivo abrir la organización a la ciutadania en diferentes aspectos, comercialización y exposición de objetos y productos en los que Prodis tiene un papel en su elaboración, ofrecer espacios para reunions de Trabajo para equipos externos, fabricación en tresD de objetos tanto de creación intrena como de grupos y empreses externes y ofrecer un espacio de convivència para trabajadores, usuarios y personal externo. La remodelación de este antiguo almacés se ha realizado de forma original utilizando containers de transporte maritimo ofreciendo un ambiente moderno, desenfadado y acogedor. “El Moll”, est situado en la plaça terrassenca del Tint.

De ahi y tres caminar unos 150 metros nos adentramos en el nuevo espacio del Vapor de Prodis, antiguo vapor Matarí ligado a la industria textil de la ciudad. Este espacio ha sido cedido para su uso a la Fundación por parte del Ayuntamiento de Terrassa por un período de uso de 50 años.

La remodelación llevada a cabo tiene como objectivo integrar y visibilizar la labor de la fundación, sus objetivos, las persones que trabajan en ella y los usuarios en la Ciudad, ofreciendo espacios útiles a la ciudaddania, a las empreses y a la formación de persones. El espacio ha sido remodelado utilizando criterios de sostenibilidad, eficiència y visibilidad. Ha sido possible esta acción utilizando fondos europeos Next Generation, subvenciones de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Terrassa, donacions de particulares y empreses y créditos bancarios facilitados por diferentes entidades.

Esta remodelación ha recibido el premio FAD de arquitectura y ha quedado segunda del premio europeo Mies Van der Rohe entre 400 candidaturas de toda Europa.

Realizamos un recorrido por el espacio de Terapia ocupacional donde se realizan diferentes actividades por los usuarios, actividades textiles, .de ceràmica y de otros ámbitos que después son ofrecidos a la venta pública.

No fué possible visitar la zona en donde usuarios con alteracions del espectro autista ni el

de persones con paràlisis cerebral, por estar realizando en ese momento actividades.

Visitamos el àrea de actividades artísticas en donde usuarios y artistes locales interactuan generando obres que permiten al usuario mejorar su autoestima y su integración en la comunidad.

El siguiente espacio a visitar fué la Taberna Matarí, un espacio polivalente integrado en le barrio que actúa como lugar de encuentro de persones. Un espacio que también es utilizado por personas e Instituciones como lugar de eventos sociales y de empresa. Asimismo una vez al mes, en sábado, se realiza un mercado de productos tanto de alimentación como artesanales muy popular en este entorno. Asimismo se ha convertido en un espacio de encuentro para el barrio.

Finalmente, visitamos la zona de escuela de restauración en donde se forman persones con capacidades diverses con el objectivo de poder integrarlas laboralment en la Sociedad. Formación acreditada y con excelentes resultados hasta el dia de hoy.

Al finalitzar la visita, y habiendo respondido a lo largo de ella a todas las preguntes y dudas generades, pasamos al restaurante 73 Finestres, el número de ventanes del Vapor, donde disfrutamos de una comida diseñada, explicada, elaborada y servida por las persones con diferentes capacidades que son formades en la Fundación.

Al finalitzar la jornada, el presidente Pere Berbel dirigió unes palabras a tan selecta audiència.

 

Manolo Alvarez

 

 

 

 

 

CONTRACRÒNICA

 

Benvolguts, he de reconèixer que és difícil fer una crònica una mica sarcàstica d’una obra tant seriosa com és PRODIS i sobretot perquè la funció que fan no deixa lloc a la crítica.

D’entrada tota la meva admiració pel que significa Prodis, com a lloc d’acollida per aquells que dissortadament no vol ningú. I que a més a més siguin capaços, en molts casos, de donar una formació i una sortida professional a molts d’ells i convertir-los en persones autònomes i amb autoestima que és una de les grans fites de la Fundació.

És cert que fa molts anys que la fundació funciona, que va començar com una entitat molt petita formada per pares desesperats pel futur incert dels seus fills amb discapacitat i que van aconseguir que tirés endavant, fer-la créixer, potenciar-la i convertir-la en un gran referent, o potser “el referent” del què significa treballar amb aquest sector dels desfavorits.

Realment la visita a les instal·lacions impressiona, no ja pels metres que tenen sinó pel muntatge tan ben pensat, tan ben dissenyat i enfocat per aquest client tan especial que tenen. Chapeau.

Sorprèn això sí, que amb la quantitat de gent que hi treballa, amb l’obra tan immensa que tenen i amb tantes coses que fan que és impossible de veure-les totes, no tinguin un espai i una presentació adient i a l’alçada d’aquests prodigis. Perquè imagino que nosaltres no haurem sigut l’únic grup amb interès per veure que fan i com ho fan.

M’hauria agradat poder veure, encara que fos amb vídeo aquelles àrees on l’entrada és restringida, o el muntatge que tenen amb les instal·lacions externes. No per res, per tenir una idea molt més acurada de tot el que significa la fundació.

I la veritat és que ens va atendre una noia molt correcta, però per més que t’expliquin, el que no coneixes o el que no veus, no és el mateix. I si a més vols fer una mica de proselitisme, tocar-li la fibra a la gent ajuda. Per no posar-me amb les explicacions que per molts de nosaltres amb problemes d’audició eren difícils d’entendre. Tot i això la visita va estar força bé, les instal·lacions que ens van ensenyar estan molt ben pensades i dissenyades i són molt agradables de visitar.

Tema a part és el restaurant, vam tenir la sort, i això és d’agrair a la junta de Prodis, que ens deixessin dinar al 73 finestres, quina passada de local i quina atenció rebuda que al mateix temps ens va permetre experimentar el resultat de la feina que fan amb els seus alumnes. Un deu en aquest sentit.

Menú molt bo, tots els plats, o miniplats en algun cas, em costa d’entendre aquesta moda/tendència actual dels restaurants de “categoria”, però realment és el que hi ha. Ara bé, això tant “polite” de canviar tots els coberts a cada moment i aquest estar tan a sobre dels comensals és una mica impactant i un xic angoixant. Quin tràfec, nois amunt, nois avall… A casa no ho faria, però vull suposar que forma part del programa d’ensenyament pels seus alumnes.

Per cert, que nosaltres en general, també hauríem d’entendre que en el pressupost d’un dinar col·lectiu  amb menú i beguda tancats no hi entren determinades excepcions, entre elles el “carajillo”.

A reveure

 

Pep Rius

l’APF-J va viatjar als fonaments de la Salut de Barcelona.

 

CRÒNICA dels BOMBERS. 14 mars 2025

 

M’han dit que faci una crònica, però no se de que!.

Suposo que deu ser de la sortida que avui hem fet els nens i nenes del “cole” als bombers de Barcelona.

Si es això us explico.

D’entrada quasi be tothom hi era al hora, alguns, amb excuses varies s’han fet esperar.

Un cop asseguts i després de comprovar que no calia l’ús dels nous audiòfons, un senyor que hi havia allà vestit de “bombero” ens ha començat a explicar coses……

Que si ens hem de comprar un detector de fums ( 10€ ), que si també hem de comprar un extintor……. Sembla ser que no te cap comissió i que el que volia era sensibilitzar-nos de que el fum es el mes perillós en un incendi, i per tant es amb el que hem de tenir mes precaució. O sigui que per detectar-lo, res millor que un detector!

Insisteix en que si el fum es poc dens i ens permet veure la sortida, el que hem de fer es una evacuació (que no es el que us penseu, sinó que es marxar pitant), segons ell amb les claus i el mòbil doncs així podrem trucar al 112 que segons ell, tindrem als bombers en 10 minuts al lloc del foc. Si optem per aquesta solució, haurem de sortir el mes ajupits possible per evitar el fum i la seva temperatura que es altíssima i ens pot cremar, haurem de sortir baixant les escales al carrer i mai pujar escales o agafar l’ascensor.

Si no podem evacuar haurem de fer confinament (com en el COVID), o sigui tancar-nos a cal i canto en una habitació, doncs hi ha temps a que vinguin els bombers a fer el rescat. No intentar sortir a la terrassa no sigui que ens quedéssim tancats a fora.

Si des de la finestra on estem confinats podem fer senyals a la gent que passa pel carrer per que truquin al 112, millor.

Tot i no tenir gana el bomber s’ha encès la paella amb oli que ha encès per demostrar-nos que amb una simple tapadora el podem apagar tranquil•lament. El que no hem de fer mai es tirar aigua o posar la paella encesa sota l’aixeta dons l’aigua amb l’oli bullit fa una explosió que ens pot fer greus cremades.

Després d’acribillar-lo a preguntes interessants que ha respòs a totes, hem passat a veure els EPI’s que fan servir, i un cop vistos hem pujat a veure els camions on les mes “cuques” s’ha volgut fer una foto dins. La resta ens hem resignat a fer unes fotos de “grupu” fora.

Com que ja era l’hora de dinar, hem fet cap a l’escola de cuina on ens esperaven per fer l’àpat. Després d’una breu explicació de la responsable de l’escola, hem passat al mes interessant que era la “teca”.

Alla tot era de disseny, les bates dels cambrers, els plats, els vins i el mes important que era el menjar.  Amb cada plat ens donaven l’explicació del que anàvem a menjar, que com a “nova cuina” era bo, però escàs. El dinar ha estat un encert!

Com sempre, en Pere ens ha dit unes paraules que ha allargat a la taula del costat on tot eren “catedràtics”, cosa que el cap de sala no ha entès, per que ell no ho era.

Així doncs, una altre sortida memorable per recordar de l’APF-J, que espero hagi engrescat als que no hi han pogut venir aquesta vegada , per que vinguin a la propera.

Gràcies a tots els que heu vingut.

Ricard Verdaguer

 

Contra crònica de Pep Rius

Si et donen a escollir com vols que sigui el dia per anar d’excursió no demanaries mai un dia fred, plujós i desagradable. Doncs mira quina casualitat aquest és el temps que feia avui, però això no ho podem arreglar.

Visita als bombers de Barcelona. Visita interessant que no explicaré per què ja ho ha fet de forma excel·lent en Ricard. Només un parell d’apunts, excel·lents les explicacions que ens han donat i els quatre principis bàsics que s’han de seguir en una situació de foc allà on sigui i molt divertida la imatge d’algunes de les nenes fent-se la foto a dins del camió, qual “pollites” de col·legi.

Quina decepció però, que jo m’esperava uns bombers com l’Steve McQueen i el Paul Newman del “Coloso en llamas” o el Kevin Costner de “Uno de nosotros” i ens hem hagut de conformar amb dues persones normals, segurament grans professionals, però sense el glamur de les pelis. No ens han fet exhibicions, mentida, han cremat una mica d’oli en una paella, tot molt poc peliculero, no ens han tocat les sirenes, no ens han baixat per la barra. En fi, no us creieu les pel·lícules, els bombers són només gent normal que intenta fer molt bé la seva feina i punt. No hi ha res més.

I després a dinar al Restaurant de l’Escola d’Hostaleria i Turisme CETT-UB que d’entrada ja penses “Uih, escola i restaurant a veure què ens trobarem” i a més a més amb el menú “Innovación” que també  penses “Que poden innovar si encara no saben fer cuina normal”, almenys el menú és amb maridatge i se suposa que els vins que no els fan els estudiants seran dignes. Així en fred sembla una situació de risc.

Bé, he de reconèixer que el local ha estat correcte, el servei molt bé, les explicacions també, el maridatge no ho sé perquè jo no prenc alcohol. I el menú depèn de com t’ho miris, fer passar la gana no en feia, sort del pa que no tenia límit i el contingut, curiós per diferent i no entraré a valorar-lo perquè no seria objectiu, només diré que no entenc per què la cuina moderna s’ha de basar en raccions mínimes de tot que al final no menges de res, o les raccions són més grans o portes mitja dotzena de plats.

A pesar de tot això que dic, no és una crítica al restaurant ni a la cuina, només al concepte. Ara bé per ser una escola sembla que l’assignatura d’empatia, d’espontaneïtat i de bon rotllo no l’ensenyen o hi ha algun “profe” que se n’ha oblidat perquè, a mi personalment, la celebració d’en Pere Berbel i la complicitat de la taula dels catedràtics m’ha semblat una situació simpàtica que ja lligava precisament amb un restaurant-escola.

Per concloure, un sobre salient pels nanos que ens han servit, un notable pel menú i un suspens pel Cap de Sala que no ha sabut interpretar els fets.

I cap a casa amb el mateix dia que feia quan hem començat la jornada, gris, fred i plovent.

I fins la propera

 

Pep Rius

 

 

 

 

Al sincrotó es fabriquen uns electrodes molt “apañaos ” que circulen “a tota pastilla” i generen uns feixos de llum , dels que aprofitem uns RX molt potents que ens permeten fer TACs de les cèl.lules que mostren unes imatges molt xules( sobre tot si s’ afegeixen colors ) . Aixi es veu la causa de moltes malalties (especialment genètiques ). També estudien la composició de molts medicaments i la seva utilitat.
Fora d’ aquestes aplicacions en l’ àmbit mèdic fan estudi de materials i altres temes potser que poden semblar més banals com veure quina es l’ alimentació dels porcs 🐖 dels que suposadament es comercialitza el jabugo , o com ha de ser la xocolata dels gelats “magnum” 🍦.
Be , com que te tantes aplicacions hi ha molta cua per utilitzar el sincrotó …si esteu interessats demaneu tanda com abans millor i us faig saber que l’ us potser serà “caret” 💰💰
Anna , que ha estat la nostra guia suposo ha vist tenim una edat i certes limitacions🚶🏿 i ens ho ha explicat “bastant senzill ” .
Han hagut alumnes aventatjats com l’ Imma Bonaventura que no s’ ha perdut detall i que ens podrà fer un resum més acurat .
A mi m’ ha agradat molt i el dinar després un bon colofó. 🍷🍖. Ara us deixo , que vaig a cruspir me una butifarra que sobrava…

 

Un mati màgic

Mars 2023

Gaudir de la màgia en bona companyia va fer que passéssim un matí fantàstic. Vam ser per una estona espectadors i protagonistes dels trucs i il·lusions d’Àlex. Ens va rebre oferint-nos un espectacle de màgia en què diversos de nosaltres vam tenir un protagonisme com a observadors i aprenents de mag. Amb els seus trucs així com amb el seu sentit de l’humor ens va anar presentant el seu il·lusionisme i vam gaudir com a nens petits amb totes les sorpreses que ens anaven apareixent, resultant molt entretingut i divertit. Després amb la seva xerrada sobre la història de la màgia ens va presentar la complexitat d’aquesta disciplina i els diferents corrents que abasta. Van ser molt interessants els exercicis que ens va presentar sobre atenció selectiva. Els mags recorren sovint al concepte ” misdirection ” que consisteix en diverses maniobres de distracció. Al final vam practicar un truc de màgia amb les cartes en petits grups per poder aconseguir-ho sense errors. Gràcies als membres de la Junta per proporcionar-nos aquestes bones estones.

 

Joan Viñas