VISITA A PRODIS. 28 de mayo de 2026

El dia 28 de mayo de 2026 un grupo de miembros de la APF-J de Mútua de Terrassa visitamos una mpezamos la visita sobre las 12 h AM y fuimos guiados/acompañados por la Sra. Ainhoa Servós Quirante, coordinadora de dinamización y comunicación de la Fundación Prodis.

Iniciamos la visita en “EL Moll”, un espacio recientemente reformado que tiene como objectivo abrir la organización a la ciutadania en diferentes aspectos, comercialización y exposición de objetos y productos en los que Prodis tiene un papel en su elaboración, ofrecer espacios para reunions de Trabajo para equipos externos, fabricación en tresD de objetos tanto de creación intrena como de grupos y empreses externes y ofrecer un espacio de convivència para trabajadores, usuarios y personal externo. La remodelación de este antiguo almacés se ha realizado de forma original utilizando containers de transporte maritimo ofreciendo un ambiente moderno, desenfadado y acogedor. “El Moll”, est situado en la plaça terrassenca del Tint.

De ahi y tres caminar unos 150 metros nos adentramos en el nuevo espacio del Vapor de Prodis, antiguo vapor Matarí ligado a la industria textil de la ciudad. Este espacio ha sido cedido para su uso a la Fundación por parte del Ayuntamiento de Terrassa por un período de uso de 50 años.

La remodelación llevada a cabo tiene como objectivo integrar y visibilizar la labor de la fundación, sus objetivos, las persones que trabajan en ella y los usuarios en la Ciudad, ofreciendo espacios útiles a la ciudaddania, a las empreses y a la formación de persones. El espacio ha sido remodelado utilizando criterios de sostenibilidad, eficiència y visibilidad. Ha sido possible esta acción utilizando fondos europeos Next Generation, subvenciones de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Terrassa, donacions de particulares y empreses y créditos bancarios facilitados por diferentes entidades.

Esta remodelación ha recibido el premio FAD de arquitectura y ha quedado segunda del premio europeo Mies Van der Rohe entre 400 candidaturas de toda Europa.

Realizamos un recorrido por el espacio de Terapia ocupacional donde se realizan diferentes actividades por los usuarios, actividades textiles, .de ceràmica y de otros ámbitos que después son ofrecidos a la venta pública.

No fué possible visitar la zona en donde usuarios con alteracions del espectro autista ni el

de persones con paràlisis cerebral, por estar realizando en ese momento actividades.

Visitamos el àrea de actividades artísticas en donde usuarios y artistes locales interactuan generando obres que permiten al usuario mejorar su autoestima y su integración en la comunidad.

El siguiente espacio a visitar fué la Taberna Matarí, un espacio polivalente integrado en le barrio que actúa como lugar de encuentro de persones. Un espacio que también es utilizado por personas e Instituciones como lugar de eventos sociales y de empresa. Asimismo una vez al mes, en sábado, se realiza un mercado de productos tanto de alimentación como artesanales muy popular en este entorno. Asimismo se ha convertido en un espacio de encuentro para el barrio.

Finalmente, visitamos la zona de escuela de restauración en donde se forman persones con capacidades diverses con el objectivo de poder integrarlas laboralment en la Sociedad. Formación acreditada y con excelentes resultados hasta el dia de hoy.

Al finalitzar la visita, y habiendo respondido a lo largo de ella a todas las preguntes y dudas generades, pasamos al restaurante 73 Finestres, el número de ventanes del Vapor, donde disfrutamos de una comida diseñada, explicada, elaborada y servida por las persones con diferentes capacidades que son formades en la Fundación.

Al finalitzar la jornada, el presidente Pere Berbel dirigió unes palabras a tan selecta audiència.

Manolo Alvarez

CONTRACRÒNICA

Benvolguts, he de reconèixer que és difícil fer una crònica una mica sarcàstica d’una obra tant seriosa com és PRODIS i sobretot perquè la funció que fan no deixa lloc a la crítica.

D’entrada tota la meva admiració pel que significa Prodis, com a lloc d’acollida per aquells que dissortadament no vol ningú. I que a més a més siguin capaços, en molts casos, de donar una formació i una sortida professional a molts d’ells i convertir-los en persones autònomes i amb autoestima que és una de les grans fites de la Fundació.

És cert que fa molts anys que la fundació funciona, que va començar com una entitat molt petita formada per pares desesperats pel futur incert dels seus fills amb discapacitat i que van aconseguir que tirés endavant, fer-la créixer, potenciar-la i convertir-la en un gran referent, o potser “el referent” del què significa treballar amb aquest sector dels desfavorits.

Realment la visita a les instal·lacions impressiona, no ja pels metres que tenen sinó pel muntatge tan ben pensat, tan ben dissenyat i enfocat per aquest client tan especial que tenen. Chapeau.

Sorprèn això sí, que amb la quantitat de gent que hi treballa, amb l’obra tan immensa que tenen i amb tantes coses que fan que és impossible de veure-les totes, no tinguin un espai i una presentació adient i a l’alçada d’aquests prodigis. Perquè imagino que nosaltres no haurem sigut l’únic grup amb interès per veure que fan i com ho fan.

M’hauria agradat poder veure, encara que fos amb vídeo aquelles àrees on l’entrada és restringida, o el muntatge que tenen amb les instal·lacions externes. No per res, per tenir una idea molt més acurada de tot el que significa la fundació.

I la veritat és que ens va atendre una noia molt correcta, però per més que t’expliquin, el que no coneixes o el que no veus, no és el mateix. I si a més vols fer una mica de proselitisme, tocar-li la fibra a la gent ajuda. Per no posar-me amb les explicacions que per molts de nosaltres amb problemes d’audició eren difícils d’entendre. Tot i això la visita va estar força bé, les instal·lacions que ens van ensenyar estan molt ben pensades i dissenyades i són molt agradables de visitar.

Tema a part és el restaurant, vam tenir la sort, i això és d’agrair a la junta de Prodis, que ens deixessin dinar al 73 finestres, quina passada de local i quina atenció rebuda que al mateix temps ens va permetre experimentar el resultat de la feina que fan amb els seus alumnes. Un deu en aquest sentit.

Menú molt bo, tots els plats, o miniplats en algun cas, em costa d’entendre aquesta moda/tendència actual dels restaurants de “categoria”, però realment és el que hi ha. Ara bé, això tant “polite” de canviar tots els coberts a cada moment i aquest estar tan a sobre dels comensals és una mica impactant i un xic angoixant. Quin tràfec, nois amunt, nois avall… A casa no ho faria, però vull suposar que forma part del programa d’ensenyament pels seus alumnes.

Per cert, que nosaltres en general, també hauríem d’entendre que en el pressupost d’un dinar col·lectiu amb menú i beguda tancats no hi entren determinades excepcions, entre elles el “carajillo”.

A reveure

Pep Rius

Quizás te interese

APF Mútua Terrassa