Motiu de la reunió: RELACIO ENTRE HUMT I ELS FACULTATIUS JUBILATS
Assistents:
Per part de l’APFJ: Pere Berbel, Pilar Forcada, Gaspar Corbera, Carme Pérez, J Anton Giménez, Alfredo Matamala i Josep Rius.
Per part de Mútua: Carles Garcia, Cap de RRHH, Anna Sant, Cap del Departament de relació amb els pacients i Families, Carla Grana, responsable de Projectes nous.
La reunió ha començat amb la presentació de tots els integrants, sobretot per part de Mútua perquè a excepció d’en Carles Garcia els altres components no eren coneguts pels membres de l’APFJ.
En Pere Berbel s’ha encarregat de posar el tema del dia sobre la taula, explicant les promeses incomplertes per part de Mútua respecte al tracte amb els facultatius jubilats i les dificultats del nostre col·lectiu per ser atesos amb dignitat al nostre hospital de tota la vida, deixant clar que aquesta reclamació no vol excloure els drets que puguin tenir la resta de jubilats de la institució.
A partir d’aquest primer plantejament la Sra. Anna Sant ha aprofitat per explicar que és el departament de relació amb els pacients i famílies i que és de nova creació, de fet ha explicat que només porta uns mesos a la casa. Ha explicat que són conscients que hi ha un problema important de relació amb els pacients i famílies, que tenen detectat a on hi ha els problemes i que estan fent uns cursos pel personal per millorar el tracte i la relació, però que el programa és molt més ambiciós, que el volen implementar a tots nivells i que es crearan grups d’estudi i millora en els que ha ofert la possibilitat que persones del grup de l’APFJ en formin part per la seva condició de professionals de la casa i usuaris al mateix temps amb una visió de dins i de fora de la institució.
Tot seguit ha parlat el Sr. Carles Garcia que ha aprofitat per subratllar, paraules textuals, que hi ha una voluntat institucional per millorar el tracte dels jubilats de la casa i que tots els quadres directius hi estan/estaran involucrats. En aquest apartat l’APFJ ha insistit que també és fonamental tenir una reunió i posar en coneixement de tots els caps de Servei aquest futur protocol de tracte als facultatius jubilats.
Es demana també un intermediari, en general, persona o conta de correu a través de la qual es puguin exposar problemes o incidències i que serveixi de pont entre els APFJ i els diferents estaments de l’hospital.
A continuació s’ha entrat a la discussió del tema del dia a on s’ha acordat per totes les bandes que hi ha d’haver un protocol escrit de com s’ha de traslladar al dia a dia la relació de la institució amb els facultatius jubilats i amb quins mecanismes.
En Pere Berbel ha explicat que el protocol ha de resoldre tres punts capitals que són:
L’accés dels facultatius a Consultes Externes sense tenir que passar per tràmits burocràtics o metges de capçalera
L’accés a Urgències d’una forma senzilla i amb un tracte digne
La relació i facilitat pels tràmits administratius dependents de l’hospital.
La reunió ha transcorregut amb molta cordialitat, sense discrepàncies i amb la voluntat de fer la feina, però no s’ha pactat una nova data ni s’ha definit qui serà responsable d’escriure el protocol ni amb quins terminis”
Si sigues estos consejos, podrás disfrutar de una visita guiada en grupo sin molestar a los ciudadanos:
Respeta la privacidad de los residentes: Asegúrate de que tu grupo no invada la privacidad de los residentes. No toques las puertas o ventanas de las casas, y evita tomar fotos de las personas sin su permiso.
No dejes basura: Asegúrate de que tu grupo no deje basura en las calles o en los parques. Lleva contigo una bolsa de basura y asegúrate de que todos los miembros de tu grupo la usen.
Sería adecuado llevar unos auriculares para escuchar al guía a través de unos radiotransmisores, si no se tienen procurar no bloquear las aceras o el acceso a las entradas, dejando libre el paso al vecino del barrio.
Estar atento a los carteristas que se camuflan en el grupo para sustraer tus pertenencias.
En caso de encontrarte con un residente anti-turismo no te enfrentes e intenta entenderlo
La primera obra de Laetitia Colombani que dirige Clara Segura sobre una historia de tres mujeres que han nacido en continentes diferentes, pero comparten el mismo deseo de libertad. Es la historia de sus vidas; la Smita, una mujer dalit que lucha por cambiar el futuro de su hija, en una India que todavía condena estas castas al analfabetismo; Giulia, una joven siciliana que ha decidido seguir la tradición del negocio familiar y que inesperadamente tiene que hacer frente a su inminente quiebra; y Sarah, que ve amenazada una exitosa carrera de abogada en el Quebec por un cáncer de mama.
Las tres luchan contra eso que se espera de ellas y afrontan la adversidad con determinación, con tal de conseguir lo que se proponen. De alguna manera la lucha contra aquello que el destino les había reservado y la voluntad indestructible de vivir con esperanza e ilusión, las unirá.
Sincrotró. 21 de febrer 2024
Dos resums de la sortida, un de seriós i un amb un to més sarcàstic i conyón.
1.-
Ahir, dimecres 21 de febrer vam anar al Sincrotró que és una paraula moderna i sofisticada per dir que anàvem a veure un microscopi electrònic que és com s’ha dit tota la vida.
Aquest microscopi està a Cerdanyola, gràcies al fet que la Generalitat i el Ministeri d’Educació i Ciència en paguen la meitat, o sigui nosaltres.
Entrada a l’americana, controls de DNI, targeta de visita personalitzada, corrons per passar i secretisme tot el que vulguis.
Bé, a part d’aquest petit detall les instal·lacions són força interessants encara que hi has de posar molta imaginació per entendre o creure’t allò que t’expliquen, Sembla que condueixen els electrons com el que condueix un cotxe, ara giro el mirall a la dreta, ara a l’esquerra i així faig anar els electrons de bòlit, ara els deixo donant voltes fins que me’n cansi.
Ens van ensenyar en maquetes com fan funcionar el sincrotró, però la veritat es que aquelles bobines em semblaven un motor d’Escalèxtric gegant, però amb uns quants imants afegits, la resta ja és un acte de fé.
Un agraïment especial per la nostra guia la Dra. Anna Pérez-Berna que va explicar tot el funcionament d’una manera força entenedors i va aconseguir que ens creiessim el que ens explicava sense qüestionar-la per acabar concloent que si vols estar segur que un pernil és de bellota de veritat li has de portar a ella.
Sorprenent que en un ambient a on no es treballa amb materials químics agressius, o en tot cas en quantitats mínimes tots els passadissos estan dotats de dutxes d’emergència. No sé si els electrons es poden ofegar.
Foto de rigor i a dinar al Restaurant”Rancho el Paso” a la Floresta, coquetó, amb un bon pàrquing imaginari tenint en compte que només s’hi arriba amb cotxe, amb instal·lacions adaptades, sobretot si has d’anar al WC. Això sí, amb un bon menú i de qualitat, bons calçots, bona salsa i bona carn amb xai i botifarres, no tant amb la crema catalana, tot i que hi va haver qui no s’ho va creure i va demanar alternatives al calçot.
Molt bon ambient, conversació relaxada i tranquil·la parlant de tots aquells temes que ens interessen als jubilats, els fills, els nets, les historietes passades incloent acudits i tot, però no es va parlar de les obres ni de infraestructures del nostre entorn, llàstima.
Bona experiència que em deixa amb ganes de més
2.-
“El dia 21 de febrer d’enguany hem fet una jornada amb doble activitat, la visita a Alba/Sincrotró a Cerdanyola continuant amb una calçotada al Rancho el Paso de la Floresta.
Però que és Alba/Sincrotró?
És una institució Gestionada pel Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació de la Font de Llum de Sincrotró (CELLS), és finançat a parts iguals per l’Administració espanyola i catalana, en particular pel Ministeri de Ciència i Innovació i la Secretaria d’Universitats i Recerca.
És l’única font de llum de sincrotró d’Espanya i una de les més recents d’Europa. El seu funcionament, basat en un complex d’acceleradors d’electrons permet visualitzar i analitzar la matèria i les seves propietats a escala atòmica i molecular, per entendre ho és un microscopi electrònic que permet estudiar qualsevol material, orgànic o no, a escala molecular.
La principal característica de la llum de sincrotró és la seva brillantor extrema (milions de vegades més brillant que la superfície del Sol). Això dona resultats amb la resolució més destacada. També redueix el temps d’experiment i facilita l’estudi de fenòmens ràpids com les reaccions químiques.
La nostra guia ha estat la Dra. ANA JOAQUINA PEREZ-BERNÀ, Doctora en Bioquímica i Biologia Molecular i Cel·lular i científica experta en microscòpia de Rx, que ha sabut explicar-nos amb un llenguatge entenedor el funcionament del Sincrotró, fer que poguéssim entendre la complexitat de tot el procés i entendre la importància dels resultats que obtenen que van des del control de qualitat de les lupes dels telescopis, a la composició química de qualsevol substància o al control de qualitat d’un pernil.
Ens ha explicat i ensenyat com el Sincrotró està format per un accelerador lineal i un anell d’emmagatzematge. Genera electrons que s’alliberen d’un metall en escalfar-lo. Després experimenten una acceleració inicial en l’accelerador lineal. Els electrons s’acceleren encara més fins a gairebé arribar a la velocitat de la llum. Finalment, entren a l’anell d’emmagatzematge on continuen circulant (a una velocitat d’aproximadament un milió de torns per segon). Quan els electrons circulen a través de camps magnètics, emeten espontàniament llum de sincrotró que és la que permet els estudis.
Hi ha actualment tretze estacions d’estudi de les 33 possibles que té el Sincrotró. El motiu, força banal és que cada estació d’estudi té un cost de muntatge de 40 milions d’euros. Aquestes tretze estacions fan estudis sobre Nanotecnologia, Ciència de materials, Física, Química, Materials relacionats amb l’energia, Medi ambient, Patrimoni històric i artístic i Biologia i Medicina.
Excel·lent i molt interessant visita científica, molt ben conduïda per la Dra. Pérez- Bernà a la que li fem arribar tot el nostre agraïment.
La segona part de la jornada, molt més social i relaxada ha sigut un dinar al Rancho el Paso. Des del punt de vista del restaurant hem estat ben acomodats, ben alimentats, amb uns bons calçots (i una bona salsa), carn de xai i botifarres de qualitat. La conversa, com era d’esperar ha inclos tots els tòpics que ens corresponen. Explicar historietes personals, de la Mútua, parlar dels que ja no hi són, de fills, de nets, de les activitats fetes i per fer. Tot plegat en un ambient excel·lent de cordialitat i companyonia que li dona un valor afegit a aquest tipus d’activitats i a la APF-j.
Excel·lent diada que ens deixa amb ganes de més. Fins a la pròxima”
Pep Rius.
Una abraçada
és una muntanya de la Patagònia que vol ser coronada per una expedició de quatre dones que fan una interpretació brutal:
Míriam Iscle com cap de l’expedició i psicòloga
Sara Espígol que porta amagada la seva malaltia d’esclerosi múltiple. I ha promès als seus pares que faria aquesta ascensió.
I la Sílvia Bel i la Natàlia Sánchez que porten entre elles un conflicte que es desvetllarà al ben mig de la muntanya.
Acompanyades per la veu en off de Jordi Boixaderes
I en un escenari d’una paret hiperrealista de muntanya.
Un brillantíssim guió de Jordi Galceran i direcció de Sergi Belbel
I al final, a la sortida l’organització dels que pateixen esclerosi múltiple donaven informació d’aquesta malaltia per donar-li més visibilitat.
És la primera sortida al teatre d’aquesta temporada que segur que farà afició.
Moltes gràcies als organitzadors de la sortida d’ahir 15 de febrer 2024 al teatre Goya: Pep Rius i Albert Navarro.
Recuperar el passat
Viure el present
Tenir esperança en el futur