call jueu. 12 decembre 2024. Contracrónica. Dr. Rius

1 de gener de 2025

Ja som pràcticament a final d’any i ja tocava fer una sortideta cultural i el dinar de Nadal i hem anat a veure el Call jueu de Barcelona, que no sé per què en diuen call jueu, és que potser hi ha algun call que no sigui jueu?

La trobada ha estat molt bé com sempre, a dos quarts d’onze a la plaça Sant Jaume. Algú podria pensar que qui ens ha citat allà deu tenir contactes amb la Generalitat i l’han obligat a portar gent al davant d’aquella cosa que han fotut al mig de la plaça que podem estar tots d’acord que és un estel, però realment algú es creu que aquesta cosa representa el nostre Nadal , o pitjor, respecte el Nadal de les altres multiculturalitats de casa nostre? No m’imagino als xinesos celebrant l’any nou xinès amb una catifa en comptes d’un drac per no ofendre els animalistes o a la comunitat musulmana de Catalunya eliminant el vel islàmic per no ofendre les feministes. Per què hem de deixar de posar el pessebre que és un signe d’identitat molt nostre? Bé segurament són unes reflexions que no venen al cas, però no me’n he pogut estar.

Salutacions i retrobades entre la gent, han vingut els de sempre, els que venien per primer cop i el David Ribelles. Al final l’haurem de fer associat d’honor de l’APFJ o més ben dit “guia” d’honor perquè sempre el contractem a ell. He de dir però, que m’agrada força, és molt clar explicant, molt didàctic i molt agradable al tracte. Ara bé, potser algú li hauria de recordar el tipus de públic pel qual parla, que no costa res buscar un lloc on es pugui seure si ens ha de fer explicacions que no s’acaben mai, que ja tenim una edat,  perquè ens destrossa l’esquena i ens hem pelat de fred, i lavabos si us plau, que la hipertròfia prostàtica i la incontinència estan a l’ordre del dia encara que siguem del ram. Sort que la pluja ens ha fet aixoplugar en una terrassa amb cadires i hem pogut recuperar-nos una mica.

La majoria de nosaltres teníem alguna idea de la persecució que ha sofert el poble jueu al llarg de la història a casa nostra, però no fins a quin nivell això es donava realment i que les explicacions d’en David ens han posat en context. Moltes gràcies i no m’estenc més perquè en Ferran Jara ja ho ha explicat molt bé i segur que jo no ho podria millorar.

Curiós descobrir la quantitat de mots, insults i conductes socials que han de veure amb el tracte als jueus i l’odi que se’ls hi tenia i que han arribat fins a nosaltres. El sanbenito, el fer dissabte…

Perquè veure, el que es diu veure de la cultura jueva a Barcelona hem vist un trosset d’una sinagoga i una casa de mobles (amb mobles molt macos) en el que suposadament hi havia un MIQVÉ i dic suposadament perquè te’l havies d’imaginar, però és que no hi ha res més.

Ara bé, no deixen de ser curioses les lliçons que et dona la història i l’obstinada obsessió de l’home per repetir sempre les mateixes conductes, la labilitat de la condició humana i la facilitat per mobilitzar la ignorància i l’enveja. Les vegades que s’ha repetit a la història el “a por ellos” (us sona d’alguna cosa?) sempre basat en la demagògia i interessos obscurs i mesquins. Doncs això va eliminar els jueus de la nostra terra i probablement amb ells, el poc coneixement científic de l’època (avís a navegants). Sempre s’ha dit que l’edat mitjana és una època fosca ara ja sabem per què.

I a dinar a Can Culleretes que també ha estat molt bé. Ja en tenim experiències prèvies i encara que és una mica d’Inserso i una mica Guiri es menja bé pel cost. Això sí, a toc de pito i si et passes un pèl del contractat ja t’avisen que s’ha de pagar a part.

Discurs de Nadal del nostre Presi fent proselitisme amb la gent del menjador fossin del grup o no, brindis (L’CHAIM) i fi de festa perquè havia d’entrar un altre grup a menjar també a toc de pito.

Dues coses he trobat a faltar però, la primera les conclusions i últimes preguntes sobre la visita d’avui al David Ribelles que en altres sortides sempre havíem fet i que ajudaven a tancar el tema i l’eloqüència del discurs del Presi que aquest any ha estat molt mesurat i inclús diria per sota de la seva eloqüència habitual.

Bona sortida, interessant i entretinguda amb un dinar agradable entre amics.

Bon Nadal per tots.

 

Dr. Pep RiusIMG_1861