Com en vegades anteriors em vaig comprometre a fer una contra crònica de la sortida, però com que no l’he pogut viure plenament us passo les meves impressions de la jornada d’ahir:

Potser ja va essent hora de què la gent prengui consciència del que és sortir a fer senderisme. No entenc com hi ha tants mindundis que es pensen que la condició física no va amb ells. Si vols sortir al camp has d’anar ben equipat i ben preparat, sinó quedat a casa o ves directe al restaurant.

Això és el que jo em repeteixo des d’ahir.

És cert que no m’havia passat mai, però també era conscient que feia setmanes que no sortia a fer caminades i que havia d’anar alerta.

A part d’això, quin numerat el que us vaig muntar i QUIN ESPECTACLE això dels bombers, el desplegament va ser brutal i l’atenció rebuda excel·lent, espero que ara no m’ho cobrin perquè sinó no podré sortir de casa en els pròxims dos anys.

Helicòpter, per una banda, tot terreny per l’altre, els forestals que també es van apuntar, ambulància, un tracte exquisit, això que d’entrada en veure que tots érem metges els va descol·locar una mica. El que no li explicarem a ningú és que es van haver de refiar de l’ECG de l’apple watch de l’Enrique perquè el seu aparell sofisticat només feia artefactes, coses de la tecnologia.

Però bé, la veritat és que em sap molt greu haver-vos espatllat l’excursió que tenia molt bona pinta. Us demano perdó a tots i espero que almenys el dinar fos interessant, divertit i agradable.

I pel que fa a la meva persona, estic bé, pendent de valoració cardiològica, però bé, les troponines no van pujar gaire, no s’ha demostrat fibril·lació i estic com sempre i animat.

Només vull agrair-vos a tots l’interès demostrat i l’acompanyament que he rebut, i especialment dels que vàreu estar amb mi en tot moment.

Espero que per la pròxima sortida ja estaré en condicions i en plena forma. Us ho dic perquè no penseu que deixaré de venir.

Una forta abraçada per tots