Crònica de la sortida Sant Llorenç de Munt-l’Obac. Roca Encavalcada.  del dia 07 de febrer de 2025. Jaume Margarit

 

Primera part: La trobada

Ha estat un divendres dia 7 de febrer bastant fred, com tots els divendres de febrer. El termòmetre marcava temperatura de 4 positius, però això no ha estat obstacle perquè els membres de l’APF-j ens reuníssim un cop més (per alguns per primera vegada) per gaudir d’una jornada de natura i muntanya. Sant Llorenç de Munt i l’Obac ens esperava amb la seva majestuositat i la seva bellesa hivernal. L’objectiu era arribar a la Roca Encavalcada

La sortida ha començat amb un ambient animat i ple d’energia. Tots els participants estàvem impacients per començar a caminar i descobrir els secrets que amaga aquest parc. El nostre guia, l’Esteban gran coneixedor d’aquests indrets, ens ha mostrat l’avenc del Montcau a uns centenars de metres de la sortida. Hem seguit pel camí  de Coll d’Eres gaudint del paisatge rocallut propi de la zona.

Segona part: L’ensurt

Una vegada passat el Coll on el camí s’empina de nou en Pepe Rius s’ha marejat. Com podeu imaginar, intentant fer un diagnòstic de la situació, “tantes opinions, tants metges”. En Pepe amb bon criteri i com a bon metge i cirurgià ha decidit no continuar i tornar cap a l’aparcament acompanyat per alguns membres de l’expedició.

Hem seguit caminant una estona més i l’Esteban ens ha portat a veure el monòlit dedicat a Joan Maragall (19 de maig de 1961) i el Roure del Palau on ens hem fet unes fotos de grup. Ja seguint cap a l’Encavalcada és quan comença la segona part d’aquesta història…

Trucada del grupet del Pepe al grup gran: – Escolteu, que el Pepe està molt marejat, hem parat a Coll d’Eres, no té altres símptomes i  té bon color, però està taquicàrdic l’hem estirat a terra-. Trucada del grup gran al 112,  que mobilitzen l’helicòpter i un tot-terreny de salvament cap a Coll d’Eres.

Mentrestant, el Pepe que sembla que es troba millor decideix tirar avall; el grup gran també de tornada. Vint minuts més tard es presenta l’helicòpter  a Coll d’Eres i allà no hi ha ningú. Al final fent senyals des de terra ens localitzen un bon tros avall arribant l’helicòpter i el vehicle al mateix temps (vaig comptar 8 de personal, entre ells un metge). Total que el Pepe amb cara d’amoïnat per la moguda, però amb bon aspecte se l’emporten cap a l’hospital. En mig de la confusió, l’anècdota divertida va ser quan el metge del SEM va preguntar si hi havia algú sanitari entre el grup…

Tercera part: Canvi de plans

El guia replanteja la ruta perquè no se’ns faci tard per dinar i proposa Castellars. Durant la caminada, hem pogut gaudir de paisatges espectaculars. Hem travessat boscos d’alzines i hem arribat a miradors amb vistes impressionants com el dels Castellars.

Entremig, esmorzar de germanor a la Bassa de la Mata i les converses i bromes pròpies d’aquestes sortides.

La jornada ha acabat amb un bon dinar a les Pedritxes i  la satisfacció d’haver gaudit d’un dia de natura i muntanya, d’haver compartit experiències entre els companys de l’APF-j i d’haver après alguna cosa més sobre el nostre entorn. I, per descomptat, amb la tranquil·litat de saber que en Pepe Rius es troba bé.

I fins a la propera!!!

 

Jaume Margarit