“Sortida al al Call de Barcelona i dinar a Can Culleretes. 12 de desembre del 2024

Ens trobem a la plaça St. Jaume a les 10:30. És un dia fresc i ennuvolat, però res no desmereix l’excel·lent jornada que ens espera.
Per mi és la primera sortida amb el grup d’amics i col·legues jubilats, de l’APF.J, cosa que té una rellevància personal especial.
La trobada és entranyable, ja que suposa ajuntar-se de nou amb un grup de persones amb qui hem compartit una bona part de la nostra vida a l’Hospital; les abraçades, les anècdotes i els riures són l’inici de la sortida.

Davant del Palau de la Generalitat, en David Revelles, el nostre guia ja d’altres sortides, ens exposa l’enquadrament de la sortida.
Després d’una introducció de la història que es coneix dels jueus, remuntant-se a època pre-romana i fins i tot referències a època fenícia, es comenta la idiosincràsia del poble jueu al llarg dels segles i la permanent situació de desacord, persecucions, massacres i diàspores a què s’ha vist obligat per aquella.

A Barcelona, ​​El Barri jueu conegut com a Call s’assenta en dues zones a l’àrea del barri gòtic, conegudes com a Call Major al nord de la Pl. St. Jaume, i el Call Menor que se situa en una zona, al voltant del Carrer Ferran.

El Call de Barcelona va ser el centre d’una de les comunitats jueves més importants de la península, del segle VII al XIV, fins a la massacre del 5 d’agost del 1391, on més de 200 jueus van ser assassinats i els altres van haver de fugir o convertir-se al cristianisme.

Els jueus, en una època en què l’analfabetisme era la norma, destacaven per la seva alfabetització, atès que llegien i escrivien per precepte, la Torà i el Talmud. A més de parlar almenys hebreu i la llengua local (català o espanyol), en ocasions sabien àrab, per contactes amb musulmans en determinades zones. Aquestes capacitats els feien accedir amb facilitat a llocs de representació, diplomàcia o càrrecs polítics, aconseguint importants quotes de poder. Les seves capacitats per al negoci i mercantils, en general, també eren molt importants.
Aquesta situació era germen d’enveja i recel per a la resta de la població.
Per llei, els jueus eren dependents i propietat del Rei i la seva situació de dependència, unida a la capacitat econòmica, els obligava a pagar i mantenir una gran part de les despeses públiques i de la Cort. La vexació i el risc eren constants per a qualsevol jueu.
Després de la matança del 1391, i la posterior expulsió dels jueus d’Espanya pels Reis Catòlics el 1492, la població de jueus conversos sempre es va veure obligada a mantenir totes les aparences de fervor catòlic per evitar el rebuig i la delació, especialment durant la etapa inquisitorial a Espanya.

Visitem la Plaça del Rei. Encantador lloc, però amb història terrorífica. En aquesta plaça es duien a terme els ‘actes de fe’ durant l’època de la Inquisició, la majoria de vegades es tractaven de jueus o jueus conversos acusats anònimament de seguir practicant el judaisme. Es tractava d’una festa cruelment ‘popular’. La gorra o capirot i vestuari del condemnat o ‘sanbenito’, igual que moltes d’altres referències, han arribat fins als nostres dies (‘Xuetes’ a Mallorca, etc…) i ens recorden el que ha estat la permanent persecució de les persones de origen jueu a la nostra terra.

Una figura molt rellevant va ser Salomon Ben Adret, assentat al Call de Barcelona, ​​el mestre de la Llei Jueva més famós dels segles XIII-XIV, rabí, savi i cabalista de referència de l’època a tot el món judaic. La càbala suposava els càlculs numèrics dels continguts de la Torà, a la recerca de missatges encriptats sota el text escrit del llibre sagrat.

Al llarg del recorregut podem apreciar a diversos murs d’edificis posteriors al segle XIV, utilització de pedres de carreu recuperades d’antigues làpides de l’antic cementiri jueu de Montjuïc.

Com a punt final del recorregut visitem l’antiga Gran Sinagoga, assentada a la base sobre murs romans dels segles III-IV. Actualment, no habilitada per a culte, però impactant pel que fa al testimoniatge històric que suposa.

Tot el recorregut és guiat magistralment pel nostre guia David Revelles, que demostra un profund coneixement en judaisme i especialment la seva història a Catalunya.
Aquí com a molts altres llocs, els jueus, malgrat ser uns ciutadans més i amb un assentament remuntable a segles, van ser, d’una banda, un important grup de poder individual i grupal, però de l’altra, van patir discriminació, vexacions sistemàtiques, persecucions, assassinats i expulsió o conversió.

Per finalitzar la jornada, dinar a Can Culleretes, on hem pogut gaudir de la seva coneguda bona cuina catalana i hem pogut concloure la trobada agradable, amb una entranyable sobretaula d’amics.

Memorable jornada!

Fernando Jara”