“LA MASONERIA” dimarts 19 de març 2024

24 de març de 2024

foto de grup a les escales de la catedral de Barcelona

“LA MASONERIA"

El dimarts 19 de març va ser un dia especial. La APF-J de HUMT havia organitzat una sortida especial. “LA MASONERIA” i aquest cop m’havia apuntat amb la meva esposa Carmen. Em vaig aixecar amb il·lusió i cap a la Catedral de Barcelona, lloc de trobada. Feia un dia preciós solejat.

Jo en mànigues de camisa jersei a les espatlles, surto del pàrquing i em trobo a les escales tots els companys amb jaqueta i jersei. ???. No anem bé , vaig pensar; algú s’equivoca. ; al cap d’una hora vaig veure que l’equivocat no era jo.

Ens saludem i saludem al David Revelles ; ja conegut el recorregut de “els pistolers”. Per començar la seva xerrada ens porta a una zona de sol i comença a preguntar que sabem de la maçoneria. Algunes opinions més o menys encertades que va corregint “societat secreta” ;“membres molt escollits” ; “masclista”; “gent amb molta pasta i molta formació”.

Anem seriosament: La” maçoneria” neix a Londres el 1717 en ajuntar-se 4 “lògies” londinenques i crear la “GRAN LÒGIA D’ANGLATERRA” I Espanya és el primer país del continent que sol·licita entrar 17 anys més tard.

La lògia és l’assemblea de maçons; també és el lloc de reunió; a Barcelona n’hi ha una a Sant Andreu (antigament es troba al centre de Bcn) A la sala de la lògia hi ha el Gran Maestre; escollit per unanimitat a un costat a l’orient on hi havia el sol seien els il·lustrats i a l’altre a ponent seien els principiants. Costa molt entrar-hi i molt poc sortir-ne

La maçoneria es basa en persones que tenen un nivell intel·lectual elevat; que tenen 3 lemes importants “llibertat, fraternitat i igualtat”: xerren molt entre ells, però no discuteixen; es respecten mútuament; i respecten sempre el torn de la paraula; s’ajuden sempre que sigui necessari. Els principis filosòfics eren la filantropia i el progressisme. Buscaven un món millor construït entre tots. En donar-se la mà amb el dit polze estrenyen l’articulació carpometacarpiana del dit índex del qual saluden i així es reconeix que és un maçó Entre ells es diuen germans.

A Espanya hi ha uns 4000 maçons uns 2000 a Barcelona; i a França uns 180.000 i uns 6.000.000 a tot el món. En principi la majoria de lògies eren d’homes; amb l’arribada de les tropes Napoleòniques van portar les lògies mixtes.

En Franco va voler entrar a la maçoneria; però no el van deixar i posteriorment els va tenir molt marcats; el seu germà Ramon ho era.

Per allò que ens va explicar i el que he llegit eren associacions al principi de picapedrers: el paleta era “mazonero” “Mazón” que significa mestre o oficial de paleta, persona amb coneixements professionals i els seus instruments són el “compàs” i l’escaire”, la “rosa” i la “cometa” símbols de la maçoneria. Entre altres coses aquests símbols significaven “feina feta—a cobrar”

També ens explica altres símbols de la maçoneria que estan gravats a les pedres dels edificis que anem visitant i que són el triangle, la regla de 24 polzades; el núm. 33 ( màxim nivell d’aspiració maçònica) el núm. 7 (la clau màgica que obre totes les portes del coneixement) l’estrella de 5 i de 6 puntes. (l’estelada té l’estrella i el triangle—alguna cosa hi havia de maçoneria)

Ell va explicant tot caminant veien petjades dels maçons en els edificis de la Catedral, Pont del Bisbe, Casa dels Canonges; anem pel carrer del Comerç i de lluny des dels jutjats veiem l’arc de Triomf, el passeig del Born que ens porta cap a Santa Maria del Mar, caminem pels porxos d’en Xifre fins al pla de Palau i anem cap al restaurant 7 portes“. Insisteix en el fet que són “7” portes; Posa èmfasi en el rellotge de l’edifici que només té els núm. 1-2-3-6-9-i 12 que sumats són 33. Allà hi havia molts d’aquests símbols. Per tots aquests llocs hi ha símbols maçònics;

I aquí ens va entrar la pressa per anar a dinar a “Can Culleretes”. Xerrada d’en Pere Berbel i del David que acaba d’explicar alguns detalls i ens il·lustra amb el seu i-pad de fotos de la 1a dona maçona i d’imatges d’altres edificis; ens va ensenyar uns davantals dels maçons; una banda blaugrana que portaven segons el nivell (mestre, company o aprenent) que es posaven dintre la lògia que segons sembla, el Gamper pogués ser maçon i portés aquests colors al Barça.

Ens remet a José Ant Ferrer Benimeli, jesuïta espanyol aragonès professor d’Història Contemporània a Saragossa que ha escrit molt sobre la maçoneria a l’Aragó; la d’Espanya; la maçoneria del segle XX, etc

La veritat és un petit resum, però el Pere ja ens ha fet arribar llibres sobre maçoneria que li ha passat el David que diuen moltes més coses.

Miquel Fernández Layos.

Enllaç al vídeo:  https://youtu.be/BAs90bstkUA?si=M0W21gxApUvATBEs